diumenge, 22 de març del 2009

El Mago de Oz

Ficha técnica

Obra: El maravilloso Mago de Oz
Autor: Lyman Frank Baum
Traductor: Antonio Quevedo
Ilustrador: William Wallace Denslow
Editorial: Gaviota





1.- “Se tiene que educar sobre las relaciones en lugar de hacerlo sobre objetos aislados.”

El libro muestra como gracias a la amistad que entabla Dorothy con el León Cobarde, el Espantapájaros y el Leñador de Hojalata la aventura de ésta acaba teniendo un final feliz. Sus amigos y compañeros de viaje están siempre dispuestos a ayudarle a superar todo tipo de obstáculo aunque esto represente un gran peligro para ellos.
El viaje de los personajes hace que todos ellos acaben descubriéndose y a la vez aceptándose tal y como son, y eso en parte es gracias al vínculo que se establece entre ellos. Se dan cuenta que las carencias que todos pensaban que tenían no son tales porque trabajando todos unidos pueden superar cualquier reto que se les presente, y los defectos que pueda tener cualquiera de ellos se contrarresta con las virtudes de los demás.
Todos acaban consiguiendo aquello que tanto anhelaban, pero no gracias a la ayuda del Gran Oz, sino al sentimiento de compañerismo y solidaridad que existe entre los protagonistas.


2.- Aspectos físicos y psicológicos de las brujas


En el Mago de Oz aparecen cuatro brujas, dos de ellas buenas y las otras dos malvadas. Tal y como dice Dorothy al encontrarse con la Bruja del Norte, ella cree que todas las brujas son malas y crueles, pero con en esta obra se puede ver que no es así, que esto es un falso mito que se ha creado en torno a las brujas ya que mientras la Bruja del Oeste le hace la vida imposible a Dorothy para que no consiga sus objetivos, las Brujas del Norte y del Sur se convierten en sus aliadas.


Con la ayuda de diversas citas del libro podríamos decir que la Bruja del Norte es una bruja buena y cariñosa muy querida por la población. Físicamente es de avanzada edad ya que su cara está llena de arrugas y su pelo es canoso. Como todas las brujas, viste de blanco.

“Llevaban unos sombreros redondos que terminaban en pico, con una bolita, a un pie por encima de sus cabezas, y con campanitas alrededor del ala, que tintineaban dulcemente cuando se movían. Los sombreros de los hombres eran azules; el sombrerito de la mujer era blanco, y llevaba un vestido blanco, que caía en pliegues desde sus hombros. Estaba sembrado de estrellitas que relucían al sol como diamantes.” (pág. 10)

“La mujercita era sin duda mucho más vieja. Su cara estaba cubierta de arrugas, su pelo era casi blanco y caminaba con dificultad.” (pág. 10)

“Mas la anciana mujercita se dirigió hacía Dorothy, le hizo un profundo saludo y dijo con voz dulce.” (pág. 11)

“Yo soy una bruja buena, y la gente me quiere.” (pág. 13)

“Te daré un beso y nadie se atreverá a hacer daño a una persona que ha sido besada por la Bruja del Norte. Se acercó a Dorothy y la besó suavemente en la frente.” (pág. 17)

“Sólo las brujas y las hechiceras visten de blanco.” (pág. 24)

La Bruja del Este es malvada ya que durante muchos años ha empleado su poder para tener esclavizados a los Munchkins. Además hacía todo lo que fuese necesario para conseguir lo que se proponía, es decir, el fin justificaba los medios. Físicamente el único aspecto que se destaca en el libro son sus zapatos plateados, los cuales acaban teniendo gran protagonismo en la historia gracias a su poder.

“La Bruja Malvada del Este ha tenido esclavizados a los Munchkins durante muchos años, forzándoles a trabajar para ella noche y día.” (pág. 12)

“Exactamente bajo la esquina del gran travesaño sobre el que la casa descansaba, sobresalían dos pies, calzados con zapatos de plata de afiladas punteras.” (pág. 12)

“Por eso fue la anciana a ver a la Bruja Malvada del Este y le prometió dos ovejas y una vaca, si evitaba el matrimonio. Acto seguido, la Bruja Malvada encantó mi hacha y, cuando un día cortaba yo con todas mis fuerza, porque estaba ansioso de tener mi nueva casa y a mi mujer tan pronto como fuera posible, el hacha resbaló de repente y me cortó la pierna izquierda.” (pág. 47)

La malvada Bruja del Oeste es sin duda la peor de las brujas, es cruel, calculadora y muy astuta. Es la más poderosa de todas y además tiene recursos para librarse de todo tipo de problemas. De su físico destaca el hecho de que sólo cuenta con un ojo.

“Es pérfida y cruel y no permitirá que la matéis.” (pág. 128)

“La Bruja Malvada del Oeste no tenía más que un ojo.” (pág. 129)

“De cualquier modo, era una Bruja poderosa, tanto como malvada, y pronto supo como actuar.” (pág. 133)

“Mas la vieja Bruja tenía demasiado miedo a la oscuridad, y su terror al agua era aún mayor que su miedo a la oscuridad.” (pág. 140)

“Pero la pérfida criatura era muy astuta.” (pág. 140)

La Bruja del Sur, Glinda, es una bruja amable, cariñosa y muy generosa con todo el mundo. No tiene ansias de poder ni delirios de grandeza como las brujas malvadas. Físicamente es una mujer joven muy bella que viste de blanco como el resto de las brujas. Es pelirroja y tiene los ojos azules cosa que resalta aún más su belleza.

“Los Quadlings opinan que es buena y ella es amable con todos. He oído que Glinda es una mujer muy bella, que sabe como mantenerse joven a pesar de los muchos años.” (pág. 196)

“Les pareció guapa y joven. Su pelo era de color rojo vivo y le caía suelto, en bucles, sobre sus hombros. Su vestido era blanquísimo y sus ojos eran azules.” (pág. 235)

“Glinda se inclinó y besó la cara simpática, vuelta hacía ella, de la cariñosa niña.” (pág. 236)

“¡Verdaderamente sois tan buena como hermosa!” (pág. 238)


3.- Camino que sigue Dorothy en el País de Oz


La aventura de Dorothy empieza cuando después del ciclón aparece en el país de los Munchkins situado al este del País de Oz. Dorothy está ansiosa por volver a Kansas, pero no sabe como hacerlo. Así la Bruja del Norte le aconseja que vaya a la Ciudad de las Esmeraldas, la cual se encuentra en el centro del país, para que Oz le ayude a regresar a casa. Dicho esto, Dorothy emprende el viaje hacía la Ciudad de las Esmeraldas a través de un camino de baldosas amarillas que le conducirá hasta allí.
Una vez logra llegar a la Ciudad de las Esmeraldas, Oz le promete llevarla a Kansas a cambio de que mate a la Bruja del Oeste. Dorothy está desesperada por ver a su familia así que con la compañía de sus amigos de viaje emprende la marcha hacia el país de los Winkies para acabar con la malvada Bruja del Oeste. Después de acabar con la Bruja del Oeste, Dorothy y sus amigos consiguen llegar de nuevo a la Ciudad de las Esmeraldas para que Oz cumpla su promesa, pero éste no puede ayudarles porque en realidad no es un mago. El último recurso que le queda a Dorothy es ir al país de los Quadlings para pedirle ayuda a la Bruja del Sur. Está acepta llevarla de vuelta a Kansas confesándole el poder que esconden los zapatos plateados. Es aquí donde acaba el viaje de Dorothy a lo largo del País de Oz.

El camino de las baldosas amarillas representa un reto para Dorothy y sus amigos. Simboliza el largo camino que todos hacemos al largo de nuestra vida, donde vivimos alegrías, pero también tristezas y, que de una manera u otra, acabamos superando. Es un camino que permite el crecimiento personal de la persona y también nos permite ser conscientes de lo que somos, es decir, descubrirnos.




dimecres, 18 de març del 2009

dilluns, 16 de març del 2009

Màgic d'Oz



El màgic d’Oz

L. Frank Baum

Ed. La Galera

Il·lustracions: Ignasi Blanch



  • Justifica el llibre la frase de “s’ha d’educar sobre les relacions enlloc de fer-ho sobre objectes aïllats”.

Pàg. 59:

“Dorothy li va preguntar una cosa al Llenyataire de llauna i es trobà que no podia respondre, perquè amb el rovell, les barres li havien quedat enferritjades. Tot espantat, va començar a fer gestos desesperats per demanar ajuda però la nena no l’entenia. Tampoc el lleó no sabia de què se les havia. Però l’Espanyaocells va treure el setrill de la cistella de la Dorothy, untà ben untades les barres del Llenyataire i aviat aquest va poder tornar a parlar com abans.”

Quan hi ha un problema, la força del grup pot ajudar a solucionar-ho: si no ho sap un membre d’aquest, ho pot saber un altre i així complementar-se. En aquest cas la Dorothy no sabia què fer, igual que el lleó, com a objectes aïllats que són, individus individuals no ho haguessin pogut resoldre, però amb l’ajuda de l’Espantaocells és possible.


Pàg. 76:

“Llavors la Cigonya, amb les seves grans urpes, aferrà l’Espantaocells pel braç, l’aixecà pels aires i el tornà a la vora del riu, on l’esperaven la Dorothy, el Lleó, el Llenyataire de Llauna i el Totó.”

Gràcies a l’ajuda de la Cigonya, l’Espantaocells va poder sortir del riu. Algú extern el va ajudar per sortir d’una situació de la qual no en podia o no en sabia sortir tot sol.



  • Cites textuals: Les bruixes o fades de Màgic d’Oz físicament i psicològica.

Pàg. 16:

“Barrets rodons acabats en una punxa d’un pam i mig, amb tot de picarols al voltant de l’ala que dringaven suaument que es movien. Capells en plecs des de les espatlles, una túnica tota esquitxada d’estrelletes que brillaven que brillaven al sol com diamants. Tenia tot d’arrugues a la cara, i els cabells gairebé blancs, i caminava una mica encarcarada.”


Pàg. 19:

“En tot el país només hi havia quatre bruixes, dues de les quals, les que viuen al nord i al sud, són bruixes bones [...] Les que vivien a l'est i a l'oest sí que eren bruixes dolentes.”

Pel que fa a l’aspecte psicològic hi ha bruixes de tota manera, bones i dolentes.


Pàg. 24:

“La bruixa saludà la nena amb el cap afectuosament”

Les bruixes bones són cordials (la Bruixa del Nord)


Pàg. 117:

“La malvada Bruixa de l'Oest només tenia un ull”; “la malvada Bruixa s'enutjà d'allò més de veure'ls al seu país” (fura i no accepta les visites); “quan van tornar al castell els va assotar amb una corretja i els va fer tornar a la feina” (cruel)


Pàg. 205:

“(a Glinda) la van trobar molt bonica i jove. Tenia els cabells de color vermell molt viu, i li queien en rínxols damunt les espatlles. Portava un vestit completament blanc; però els seus ulls eren blaus, i miraven la nena amb simpatia.·

“Glida s'inclinà i li va besar la carona de la deliciosa criatura”(afectuosa)

“Per mitjà del Capell d'Or ordenaré als Micos Alats que et portin fins a les portes de la Ciutat de les Maragdes [...]. La segona ordre que donaré als Micos Alats serà que et portin sa i estalvi al País dels Parpellols. [...]La tercera ordre que donaré als Micos Alats serà que et portin al teu bosc.” (amable, ja que gasta dels tres desitjos en complir els dels aventurers).



  • Explica el camí que fan Dorothy i els seus nous amics.

La Dorothy cau amb la seva casa a la Terra dels Mastegaires, el territori del Est on el seu color predominant és el blau. Gràcies a la informació de la Bruixa del Nord, segueix el camí cap a la ciutat de les Maragdes. Passa per la ciutat dels Mastegaires i troba a l’Espantaocells i al llenyataire de llauna. Van seguir pel bosc fins a trobar el lleó poruc.

Tenen una petita aventura per un riu on la corrent els desvia una mica cap al Oest.

Arriben tots plegats a la ciutat on viu el Màgic d'Oz que està situada al centre del país, la ciutat de les Maragdes, on el mateix Oz els diu que per a concedir-los els seus desitjos primer han de matar a la malvada bruixa de l’Oest que viu al país dels Parpellots.

Maten a la Bruixa i se'n tornen a veure Oz a la Ciutat de les Maragdes. Li concedeix els desitjos a tots menys a Dorothy i aquesta i els seus amics han de marxar cap al Sud, que és el País dels Capgrossos a que la Bruixa Bona d'allí que s'anomena Glinda i ella és qui l'ajuda a tornar a Kansas gràcies a les sabates que havia portat durant tot el viatge als peus.


Laia Almenara

dimarts, 3 de març del 2009

Biografia de James Matthew Barrie

James Matthew Barrie
Sir James Matthew Barrie (9 de maig de 1860 - 19 de juny de 1937), més conegut com J. M. Barrie, va ser un novel·lista i dramaturg escocès. És especialment famós per haver creat el personatge de Peter Pan, basat en els seus amics, els xiquets Llewellyn-Davies.
Segon de deu germans, Barrie va nàixer a Kirriemuir, Angus i va ser educat a The Glasgow Academy i la Universitat d'Edimburg. Va exercir de periodista a Nottingham, després a Londres, i després es va dedicar a la literatura, primer a la novel·la i posteriorment al teatre. Nomenat baronet l'any 1913, al 1922 va ser nomenat Membre de l'Orde del Mèrit, Barrie està soterrat a Kirriemuir junt amb els seus pares, la seua germana i el seu germà major David, el qual havia mort en un accident de patinatge just abans del seu catorzè aniversari.


Infantesa
J. M. Barrie va nàixer en el si d'una adinerada família britànica victoriana. Quan tenia 6 anys, el seu germà de 13 David, el favorit de sa mare, va morir. Sa mare mai no es va recuperar de la pèrdua, i va ignorar J. M. Per exemple, quan entrava en una habitació on estava sa mare, aquesta sempre deia «David, ets tu? Pots ser tu?» i quan advertia que era James, afegia «ah, només ets tu.» Son pare no es relacionava en absolut amb els infants. Com resultat d'aquest abandó emocional i del probable abús psicològic, James va patir nanisme psicogènic: va deixar de créixer i mai va desenvolupar la pubertat. Va arribar a l'edat adulta sense haver crescut més d'1,47 m
Carrera literària
Barrie va ambientar les seues primeres novel·les a Kirriemuir, a la qual es referia com Thrums (‘Flocs'), potser perquè son pare va treballar com a teixidor. Sovint va escriure també diàlegs en escocès. Més tard va escriure obres teatrals incloent-hi Carrer Quality (1901), El que saben totes les dones (1908) i L'admirable Crichton (1902). La seua última obra teatral, David (1936), dramatitzava la història bíblica del rei Saül i del jove David. Com el de Peter Pan, el paper de David va ser interpretat per una dona, Elisabeth Bergner.
Les seues novel·les de Thrums van gaudir d'un enorme èxit quan van ser publicades, començant per Auld Licht Idylls (1888). Li va seguir A Window in Thrums (1889), i El petit ministre (1891). Les seues dues novel·les de Tommy, El sentimental Tommy i Tommy i Grizel van veure la llum l'any 1896 i l'any 1902 respectivament. Tracten de temes molt més directament relacionats amb el que acabaria convertint-se en Peter Pan. La primera aparició d'aquest personatge es produeix a El petit ocell blanc (1901).
Barrie va escriure l'any 1891 Ibsen's Ghost, una paròdia del drama d'Henrik Ibsen Espectres que acabava de ser representada per primera vegada a Anglaterra per la Independent Theatre Society dirigida per J. T. Grein. L'obra de Barrie va ser estrenada el 31 de maig al Toole's Theatre de Londres. Barrie semblava apreciar els mèrits d'Ibsen: fins i tot William Archer, traductor de les obres d'Ibsen a l'anglès, va disfrutar de l'humor de l'obra i la va recomanar.
Peter Pan va ser representada per primera vegada el 27 de desembre de 1904. l'any 1924, l'autor va especificar que els drets d'autor de l'obra serien a benefici del Great Ormond Street Hospital de Londres. L'estat actual d'aquests drets d'autor és complex.Barrie, junt amb altres autors teatrals, va estar implicats en els intents de 1909 i 1911 de desafiar la censura de Lord Chamberlain sobre la producció teatral de Londres.


Amistats
Barrie, Arthur Conan Doyle i Robert Louis Stevenson van ser amics des de la Universitat. Els tres van ser alumnes de la Universitat d'Edimburg i també van treballar en el periòdic de la facultat. J. M. Barrie va conéixer a Thomas Hardy a través de Hugh Clifford mentre va estar residint a Londres.


La família Llewelyn-Davies
La família Llewelyn-Davies estava formada pels pares Arthur (1863–1907) i Sylvia (1866–1910), filla de George Du Maurier, i els seus cinc fills George Llewelyn-Davies (1893–1915), John Llewelyn-davies o Jack (1894-1959), Peter Llewelyn-Davies (1897–1960), Michael Llewelyn-Davies (1900–1921) i Nicholas Llewelyn-Davies o Nico (1903–1980).
Barrie va entrar en contacte amb la família l'any 1897 o el 1898 després de conéixer George i Jack amb la seua passejadora Mary Hodgson en els Jardins de Kensington de Londres, on solia anar mentre passejava el seu gos Porthos, perquè vivia prop. No va conéixer Sylvia fins més tard, en una trobada casual durant un sopar.
Es va convertir en un segon pare per als nois i, quan aquests van quedar òrfens, en el seu guardià. Algunes fonts afirmen que el testament de sa mare estipulava que la germana de la passejadora havia de prendre'n la custòdia i que Barrie el va falsificar o el va malinterpretar involuntàriament (la germana de la passejadora s'anomenava Jenny, mentre quela família Davies anomenava familiarment Jimmy a Barrie). Tanmateix, estava clar que era l'únic amb temps i recursos suficients per a mantenir els infants i Sylvia no volia que els seus fills foren repartits entre els parents.
Encara que alguns poden trobar sospitosa aquesta amistat amb els xiquets, no pareix haver-hi evidència alguna de què ocorreguera quelcom inapropiat i el menor d'ells, Nico, va negar rotundament que Barrie s'haguera comportat deshonestament alguna vegada. Barrie estava casat amb l'actriu Mary Ansell, però el matrimoni no tenia vida sexual, ni per tant fills, i va acabar en divorci.
Barrie era el padrí de Peter Scott.
L'estàtua de Peter Pan en els Jardins de Kensington, erigida en secret a la nit per a la May Morning de 1912, es devia suposadament haver inspirat en una fotografia de Michael, però l'escultor va decidir usar un altre xiquet com a model, deixant Barrie molt decebut amb el resultat. «No mostra al dimoni dins de Peter», va dir.Barrie va patir un gran dolor amb la mort de dos dels xiquets Llewelyn-Davies. George va morir en servei (1915) durant la Primera Guerra Mundial. Michael, amb qui Barrie mantenia una correspondència diària, es va ofegar l'any (1921) en un possible pacte suïcida un mes abans del seu vint-i-uné aniversari, quan nadava en unes conegudes aigües perilloses d'Oxford amb el seu amic i possible amant Rupert Errol Victor Buxton. Alguns anys després de la mort de Barrie, Peter Davies, després editor, va escriure el seu llibre Morgue, incloent-hi molta informació familiar i comentaris sobre Barrie. A l'edat de 63 anys Peter es va suïcidar llançant-se davant d'un tren del Metro de Londres.
Peter Pan
Peter Pan és l'obra més coneguda de James Matthew Barrie. Ha passat per diversos estadis i adaptacions, que inclouen una novel·la, una obra teatral i versions al cinema. Narra les aventures d'un noi que no vol créixer i per això escapa del món real i va a Maimés, on hi ha pirates, una fada (Campaneta) i tots els clàssics de l'entreteniment infantil. Un dia va a buscar una noia, la Wendy i els seus germans perquè coneguin el seu món. El xoc entre la seva vida amb les convencions pre-adultes de la Wendy, a més d'un triangle amorós insinuat, centren el drama de l'obra.
Peter Pan va tenir tan d'èxit que ha esdevingut un mite modern, fins al punt de donar un nom a una patologia psicològica consistent a negar-se a assumir les responsabilitats pròpies de l'edat. Diverses obres han fabulat amb una possible continuació de la novel·la, quan el temps ha passat.El personatge sembla inspirar-se en models reals (un germà de l'autor), però el "cognom" fa referència al déu de la natura Pan. Com ell, en Peter Pan toca la flauta i així apareix en l'estàtua erigida en el seu honor a Londres (el món real a l'obra).
Estàtua de Peter Pan als Jardins de Kensington, Londres