Màgic d'Oz

El màgic d’Oz

L. Frank Baum

Ed. La Galera

Il·lustracions: Ignasi Blanch

• Justifica el llibre la frase de “s’ha d’educar sobre les relacions enlloc de fer-ho sobre objectes aïllats”.

Pàg. 59:

“Dorothy li va preguntar una cosa al Llenyataire de llauna i es trobà que no podia respondre, perquè amb el rovell, les barres li havien quedat enferritjades. Tot espantat, va començar a fer gestos desesperats per demanar ajuda però la nena no l’entenia. Tampoc el lleó no sabia de què se les havia. Però l’Espanyaocells va treure el setrill de la cistella de la Dorothy, untà ben untades les barres del Llenyataire i aviat aquest va poder tornar a parlar com abans.”

Quan hi ha un problema, la força del grup pot ajudar a solucionar-ho: si no ho sap un membre d’aquest, ho pot saber un altre i així complementar-se. En aquest cas la Dorothy no sabia què fer, igual que el lleó, com a objectes aïllats que són, individus individuals no ho haguessin pogut resoldre, però amb l’ajuda de l’Espantaocells és possible.

Pàg. 76:

“Llavors la Cigonya, amb les seves grans urpes, aferrà l’Espantaocells pel braç, l’aixecà pels aires i el tornà a la vora del riu, on l’esperaven la Dorothy, el Lleó, el Llenyataire de Llauna i el Totó.”

Gràcies a l’ajuda de la Cigonya, l’Espantaocells va poder sortir del riu. Algú extern el va ajudar per sortir d’una situació de la qual no en podia o no en sabia sortir tot sol.

• Cites textuals: Les bruixes o fades de Màgic d’Oz físicament i psicològica.

Pàg. 16:

“Barrets rodons acabats en una punxa d’un pam i mig, amb tot de picarols al voltant de l’ala que dringaven suaument que es movien. Capells en plecs des de les espatlles, una túnica tota esquitxada d’estrelletes que brillaven que brillaven al sol com diamants. Tenia tot d’arrugues a la cara, i els cabells gairebé blancs, i caminava una mica encarcarada.”

Pàg. 19:

“En tot el país només hi havia quatre bruixes, dues de les quals, les que viuen al nord i al sud, són bruixes bones [...] Les que vivien a l'est i a l'oest sí que eren bruixes dolentes.”

Pel que fa a l’aspecte psicològic hi ha bruixes de tota manera, bones i dolentes.

Pàg. 24:

“La bruixa saludà la nena amb el cap afectuosament”

Les bruixes bones són cordials (la Bruixa del Nord)

Pàg. 117:

“La malvada Bruixa de l'Oest només tenia un ull”; “la malvada Bruixa s'enutjà d'allò més de veure'ls al seu país” (fura i no accepta les visites); “quan van tornar al castell els va assotar amb una corretja i els va fer tornar a la feina” (cruel)

Pàg. 205:

“(a Glinda) la van trobar molt bonica i jove. Tenia els cabells de color vermell molt viu, i li queien en rínxols damunt les espatlles. Portava un vestit completament blanc; però els seus ulls eren blaus, i miraven la nena amb simpatia.·

“Glida s'inclinà i li va besar la carona de la deliciosa criatura”(afectuosa)

“Per mitjà del Capell d'Or ordenaré als Micos Alats que et portin fins a les portes de la Ciutat de les Maragdes [...]. La segona ordre que donaré als Micos Alats serà que et portin sa i estalvi al País dels Parpellols. [...]La tercera ordre que donaré als Micos Alats serà que et portin al teu bosc.” (amable, ja que gasta dels tres desitjos en complir els dels aventurers).

• Explica el camí que fan Dorothy i els seus nous amics.

La Dorothy cau amb la seva casa a la Terra dels Mastegaires, el territori del Est on el seu color predominant és el blau. Gràcies a la informació de la Bruixa del Nord, segueix el camí cap a la ciutat de les Maragdes. Passa per la ciutat dels Mastegaires i troba a l’Espantaocells i al llenyataire de llauna. Van seguir pel bosc fins a trobar el lleó poruc.

Tenen una petita aventura per un riu on la corrent els desvia una mica cap al Oest.

Arriben tots plegats a la ciutat on viu el Màgic d'Oz que està situada al centre del país, la ciutat de les Maragdes, on el mateix Oz els diu que per a concedir-los els seus desitjos primer han de matar a la malvada bruixa de l’Oest que viu al país dels Parpellots.

Maten a la Bruixa i se'n tornen a veure Oz a la Ciutat de les Maragdes. Li concedeix els desitjos a tots menys a Dorothy i aquesta i els seus amics han de marxar cap al Sud, que és el País dels Capgrossos a que la Bruixa Bona d'allí que s'anomena Glinda i ella és qui l'ajuda a tornar a Kansas gràcies a les sabates que havia portat durant tot el viatge als peus.


Laia Almenara