Mervyn Peake
Helen Monro
F. Carruthers
F. Carruthers
Carol Tarrantdivendres, 29 de maig del 2009
il·lustracions Alicia en el país de las maravillas
Mervyn PeakeHelen MonroF. Carruthers F. Carruthers Carol Tarrant
Il·lustracions Alicia en el País de les Meravelles
Hem tingut la sort de tenir a les nostres mans aquesta edició de Lewis Carroll que costa molt de trobar i és molt buscada i valuosa perquè hi ha la història d'Alicia al otro lado del espejo i, a més a més, hi ha un apartat amb les diferents il·lustracions de vàries edicions i diferents persones.Us deixem amb aquest recull tan peculiar d'il·lustradors.
Reflexió final
Ja no ens queda res per dir perquè ja ho hem explicat tot. Només donar les gràcies a aquesta colla de llibres tan diferents que hem pogut disfrutar.
Al mateix temps també, agrair-los als autors que els han escrit amb tanta gràcia i dedicació.
De debó que els recomanem tots i cada un d'ells!!
Personajes Mago de Oz
- Dorothy: es una pequeña niña huérfana que vive en Kansas con su tía Em, su tío Henry y su perro Totó.
- Espantapájaros: conoce a Dorothy y ésta le ayuda a bajar del palo donde unos granjeros lo colocaron para asustar a los cuervos. Acompaña a Dorothy para pedirle al mago un cerebro para pensar.
- Hombre de hojalata: encuentra a Dorothy cuando esta le ayuda a aceitar sus articulaciones, que lo han tenido varios años en la misma posición. Es un leñador fuerte que lo único que le pedirá al mago es un corazón de verdad para poder tener sensibilidad, pues ha sido víctima de una bruja que lo ha convertido de un hombre de carne y hueso en un ser de hojalata.
- León cobarde. Vive de comer pequeños ratones y, debido a que su principal defecto es tener miedo todo el tiempo, busca llegar al mago para pedirle valor.
- Mago de Oz: vive en la Ciudad Esmeralda, al centro del País de Oz. Ha ganado reputación de ser un ser superior, pues ha mantenido a raya a las Brujas del Este y del Oeste, que le han hecho la guerra durante años. Al igual que Dorothy llegó accidentalmente a Oz.
- Bruja mala del Este: es una bruja mala que vive en la tierra de los Munchkins. Cuando Dorothy llega a Oz, su casa cae del cielo sobre la bruja y la mata. El libro "Wicked: the Life and Times of the Wicked Witch of the West" la nombra como Nessarose.
- Bruja mala del Oeste: ataca a Dorothy y sus amigos con animales de diferentes tipos y consigue atraparla con Monos Volantes.
- Bruja buena del Norte: aparece en Munchkinland cuando Dorothy llega. Le da a Dorothy los Zapatos de plata y un beso para protegerla.
- Bruja buena del Sur: se llama Glinda y le muestra a Dorothy a usar los zapatos de plata para volver a casa.
- Totó: perro que acompaña a Dorothy todo el camino. Cuando llega el tornado a Kansas, Totó se pierde y Dorothy tiene que buscarlo, motivo por el que no alcanza a entrar al refugio y se tiene que esconder en su casa, que es arrancada del suelo por la fuerza de los vientos.
dijous, 28 de maig del 2009
el tresor del canvi
Fer un viatge inesperat en un dia inesperat.
Tot pot canviar en un sol matí, nois. Només cal que entri un pirata per la porta del bar del qual en sou els propietaris indirectes i que porti un cofre sota el braç. O més simple encara, que per coses que ni el destí és capaç de controlar, que la teva vida doni un gir de 180º. Sense pare, sense mare, només amb la protecció d’un Doctor estratega, la d’un pirata despietat i sobretot la d’ell mateix.
Jim és un clar exemple de superació davant les adversitats. Tots els problemes que se li van presentant és capaç de passar-hi per damunt amb la seva agilitat. El que també és veritat és que mai a ningú li havien vingut tants daltabaixos amb tanta infantesa al cor. Aquesta infantesa, però, se li acaba tan bon punt s’enfronten el seu cor amb la seva raó. Cal dir que és un viatge que, per poc que dura (unes 200 pàgines) canvia radicalment la manera de veure el món del petit Jim.
Ho podríem considerar com un viatge a Ítaca? Sigui el que sigui, ha estat un viatge meravellós i poder-lo compartir amb el Jim, Livesey i fins i tot amb Silver ha estat un plaer, esteu amb mi?
Tot pot canviar en un sol matí, nois. Només cal que entri un pirata per la porta del bar del qual en sou els propietaris indirectes i que porti un cofre sota el braç. O més simple encara, que per coses que ni el destí és capaç de controlar, que la teva vida doni un gir de 180º. Sense pare, sense mare, només amb la protecció d’un Doctor estratega, la d’un pirata despietat i sobretot la d’ell mateix.
Jim és un clar exemple de superació davant les adversitats. Tots els problemes que se li van presentant és capaç de passar-hi per damunt amb la seva agilitat. El que també és veritat és que mai a ningú li havien vingut tants daltabaixos amb tanta infantesa al cor. Aquesta infantesa, però, se li acaba tan bon punt s’enfronten el seu cor amb la seva raó. Cal dir que és un viatge que, per poc que dura (unes 200 pàgines) canvia radicalment la manera de veure el món del petit Jim.
Ho podríem considerar com un viatge a Ítaca? Sigui el que sigui, ha estat un viatge meravellós i poder-lo compartir amb el Jim, Livesey i fins i tot amb Silver ha estat un plaer, esteu amb mi?
Quins llocs hem visitat amb el Guardián entre el centeno?
El fet de tenir el mapa de Nova York al costat i anar-hi apuntant detalls com ara el zoològic, m'ha ajudat moltíssim a l'hora de llegir el guardián entre el centeno per saber les distàncies, on es trobava en cada situació, etc.Val a dir també que mentres llegia s'anaven citant diferents ciutats, països.... i m'ha entrat la curiositat de saber on es situaven. Per aquest motiu he fet aquest altre mapa:
Treball el viento en los sauces
GRAHAME, Kenneth;
El viento en los sauces;
Ed. Alianza Editorial.
1.- Transcriu tres descripcions diferents del riu. Fes constar la pàgina.
Pàg. 22: “A lo largo del arroyo los patos, chapotando, van entre los grandes juncos todos conla cola en alto”.
Pàg. 9: “llegó a la orilla de un caudaloso río. Nunca en su vida había visto un río, ese brillante, sinuoso animal de cuerpo entero que, en alegre persecución, atrapaba las cosas con su glu – glu [...] Todo era como un temblor y un estremecimiento: cnetelleos, destellos, chisporroteos, susurros y remolinos, parloteos y burbujeos”.
Pàg. 157: “salió a la superficie y trató de agarrarse a los juncos y carrizon que crecían al filo del agua, cerca de la orilla, pero la corriente era tan fuerte que se los arrancaba de las manos.”
2.-Justifica en 5 ratlles per que aquest llibre porta per titol: “El viento en los sauces”
Fa referència al Déu Pan, el qual al llibre apareix entre els arbres tocant la flauta. Aquesta melodia que toca és la que els aporta una felicitat i amor indescriptible. Quan això ocorregué estaven en una petita illa, rodejada de salzes.
Segons el llibre, la melodia només cridava a qui havia estat escollit. Quan van veure una espècie d'home tocant la flauta envoltat de llum que els enlluernava, però quan aquest va marxar i van recuperar la vista va passar una cosa terrible, van oblidar tot el que havien vist, només tenien un fràgil record d'haver estat feliços en algun moment.
Crec que el autor ha posat aquest títol pel seu amor a la natura.
3 .- Quina relació hi ha entre el capitol “El flautista en el umbral del alba” i el primer album del grup Pink Floyd
L’àlbum The Piper at the Gates of Dawn conté lletres sobre l’espai, espantaocells, gnoms, bicis i contes de fades, acompanyats amb seccions de música psicodèlica. El títol del mateix provè d’un dels capítols del llibre de Grahame. En el mateix, els personatges de la Rata i el Topo, es troben a amb el Déu Pan, que representa la poderosa força de la naturalesa, i ajuda els animals a trobar una a trobar una nutria perduda. En aquest àlbum s’aprecia el gust de Barret per les lletres basades en associacions mentals espontànees, alguna cosa així com un viatge psicotròpic.
4.- Transcriu dues situacions en que els personatges mengen. Fes un comentari sobre el que mengen i la funció que te en el llibre.
Pàg 172: “ va a haber un banquete mañana por la noche. Es el cumpleaños de alguien..., de la Comadreja – Jefe, creo..., y todas las comadrejas se reunían en el salón de banquetes a comer y beber, y reír y disfrutar”.
En aquest petit conte, fan servir el menjar, entre altres coses, com a mitjà de reunió entre un grup d’animals, ja sigui per celebració o per reunió.
Pàg. 76: “¡Y ahora pasad, calentaos junto al fuego y tomad algo caliente!”
Aquí es demostra la solidaritat entre els animals d’aquest conte. Sempre hi ha un plat a taula per a cada animal que entra per la porta o pel forat. Com s’ajuden entre els animals és un dels missatges que em transmet aquest llibre i si ho traslladem a persones seria una gran font de valors.
5. Tria una de les imatges que hi ha a continuació i busca en el llibre els paragrafs que “il•lustren” la imatge
Pàg. 11: “- …navegar en un bote… o enredar con él…- sigió la Rata con calma, rehaciéndose con una agradable carcajada-. Dentro o fuera de ellos, no importa. Nada parece realmente importar, ése es esu encanto. Lo mismo da que te vayas o no, que llegues a tu destino o a cualquier sitio, o que nunca haces nada en particular, y cuando ya lo has hecho, siempre hay algo mas que hacer y puedes hacerlo si quieres, pero mejor si no lo haces. ¡Mira! Si realmente no tienes nada que hacer esta mañnan, ¿qué tal si nos vamos juntos río abajo y disfrutamos de un largo y hermoso dia?
Al topo le rebullían los dedos de pura felicidad. Ensanchó el pecho con un suspiro de contento y se recostó con deleite en los suaves cojines.”
Laia Almenara
Gats famosos
Altres gats famosos que ens ha deixat el cinema i la televisió són:
- El gat de l’Shrek
- Garfield
- Silvestre: el famós Gat de la Warner que sempre està perseguint a Piolin
- Tom: el gat que fa la gitza constantment a Jerry
- Bola de nieve (simpsons)
- Salem (sabrina)
- Don Gato
- Rasca (Rasca i Pica simpsons)
- Aristogatos
- Hello Kitty
- El Gato Félix
- Doraemon
- Benito
- El gato con botas
- Fígaro
- Azrael (els barrufets)
- Catwoman
- Orion (Men in black)
- Inspector Gadget, el personatge dolent d’aquesta serie té un gat negre i gris el qual sempre fa saltar quan s’enrabia.
- Baldomero
- El gat d'Stuart little
Els nostres amics: Els animals!
El viento en los sauces, un dels millors llibres que he llegit aquest any. Amb aquest llibre, m'he emocionat, m'hi he sentit identificada, tot i que els protagonistes són animals; he pensat amb els meus amics; he rigut moltíssim amb les històries del "sapito" i sobretot he disfrutat amb les magnífiques i excel·lents descripcions que ens blinda l'autor.
Els protagonistes de la història ens fan una valuosa demostració del significat de l'amistat. Fins ara, els contes ens parlaven de la família, sobetot, però en aquest conte hi trobem l'amistat, un valor d'aquells que sempre es necessita.
A la història podem veure com a la vida hi ha de tot: xafarderies, cases boniques, cases petites, persones riques, persones pobres, veïns, gent que fa tonteries...però el que mai falta és un amic a qui escoltar, un amic amb qui parlar, un amic a qui acollir o donar de menjar, un amic a qui ensenyar a viure la vida i sobretot, sobretot, molt de temps per disfrutar de la natura i de les coses bones que ens porta la vida.
Un altre aspecte que he trobat molt interessant, és el sentiment de pertinença que tenen aquests animalons, que no es volen moure de la vora del riu, que no volen marxar a un lloc que pot ser millor, que s'ajuden entre ells i realment ens demostren una manera molt austera i divertida de viure la vida.
Per tot això i més, vull acabar amb aquesta cita de Demetrio de Falero:
"Un hermano puede no ser un amigo, pero un amigo será siempre un hermano."
¿Qué haríamos sin ellos?
A veces pienso que si la vida es difícil de por sí, ¿cómo sería si no tuviésemos a nadie a nuestro lado apoyándonos?
Constantemente nos quejamos de que nuestros padres nos agobian y no nos dejan la libertad que nos gustaría, o discutimos con nuestro mejor amigo por cualquier tontería, pero todos ellos son los únicos que están siempre que los necesitas. Da igual que llueva o nieve, ellos siempre están dispuestos a jugársela por nosotros sin tener en cuenta las consecuencias.
La familia y los amigos de verdad es nuestro mejor legado, con ellos creces, te pegas los primeros batacazos y las primeras alegrías, vamos como se dice en las bodas: juntos en la salud y en la enfermedad, en la pobreza y en la riqueza.
No voy a negar que a veces es difícil comprender a los demás y entran ganas de matarles, pero con el tiempo te das cuenta que con gente adecuada al lado todo es más sencillo y el resultado siempre es mejor que estando uno solo. Así que aunque tengamos que dar nuestro brazo a torcer en algunos momentos, la amistad siempre pesa más que una discusión o un enfado.
En El Mago de Oz la amistad es lo que realmente mueve la historia, sin el Espantapájaros, el Leñador de Hojalata y el León, Dorothy no habría conseguido sus objetivos y su viaje habría sido muy duro sin alguien en quien apoyarse en los momentos malos. El vínculo tan fuerte que se establece entre ellos les hace invencibles ante cualquier reto. Al igual que a nosotros nos hace invencible tener al lado a los nuestros.
Constantemente nos quejamos de que nuestros padres nos agobian y no nos dejan la libertad que nos gustaría, o discutimos con nuestro mejor amigo por cualquier tontería, pero todos ellos son los únicos que están siempre que los necesitas. Da igual que llueva o nieve, ellos siempre están dispuestos a jugársela por nosotros sin tener en cuenta las consecuencias.
La familia y los amigos de verdad es nuestro mejor legado, con ellos creces, te pegas los primeros batacazos y las primeras alegrías, vamos como se dice en las bodas: juntos en la salud y en la enfermedad, en la pobreza y en la riqueza.
No voy a negar que a veces es difícil comprender a los demás y entran ganas de matarles, pero con el tiempo te das cuenta que con gente adecuada al lado todo es más sencillo y el resultado siempre es mejor que estando uno solo. Así que aunque tengamos que dar nuestro brazo a torcer en algunos momentos, la amistad siempre pesa más que una discusión o un enfado.
En El Mago de Oz la amistad es lo que realmente mueve la historia, sin el Espantapájaros, el Leñador de Hojalata y el León, Dorothy no habría conseguido sus objetivos y su viaje habría sido muy duro sin alguien en quien apoyarse en los momentos malos. El vínculo tan fuerte que se establece entre ellos les hace invencibles ante cualquier reto. Al igual que a nosotros nos hace invencible tener al lado a los nuestros.
Vull volar, somiar, disfrutar...NO VULL CRÉIXER!!
Peter Pan, una valuosa lliçó de la grandesa que ens aporta la infància. A qui no li agradaria no tenir responsabilitats i viure el dia a dia al màxim? A qui no li agradaria poder volar? A qui no li agradaria ser amic de les fades i lluitar contra pirates?
Peter Pan és un reflex de tots aquells contes infantils que ens feien anar a dormir amb un gran somriure i ens feien somiar amb tot allò que ara veiem tan i tan impossible...
El fet de llegir el llibre fa tornar al lector a la infantesa, et fa recordar tots aquells somnis i fantasies.
Tot i això, he de dir que l'aire "masclista" d'en Peter Pan i el caràcter de "mare i dona protectora" de la Wendy, no és el millor exemple pels infants.
Però, diem tots ben fort: JO SÍ CREC AMB LES FADES!!
El Gat de Cheshire
El Gat de Cheshire és un personatge fictici creat per Lewis Carroll a l'obra d'”Alícia al país de les meravelles”. Té la capacitat d'aparèixer i desaparèixer a voluntat, entretenint a Alícia mitjançant conversacions paradògiques i filosòfiques. No obstant, apareix per animar a Alícia quan aquesta es materialitza al camp de croquet de la Reina de Cors i quan la nena és condemnada a mort i el gat desconcerta a tots fent desaparèixer el seu cos però fent visible el seu cap, mentre provoca una massiva discussió entre el Rei, la Reina per si pot decapitar a algú que no tingui cos.
Una altra de les seves característiques més singulars és que el Gat de Cheshire pot desaparèixer gradualment fins que no queda res més que el seu somriure, fent notar a Alícia que moltes vegades haurà pogut veure un gat sense somriure però mai a un somriure sense gat. Aquesta ha estat la característica més recordada del gat: la majoria dels lectors la recorden interpretant el seu acte de desaparició.
Ha estat influència per altres pel·lícules o sèries com pot ser Prison Break on a l’episodi 22 “ Theodore “T-Bag” Bagwell”de la segona temporada, descriu el somriure com la del gat de Chesire quan es reuneix amb Brad Bellick a la presó de Panamà.
En un episodi de la sèrie de Sakura la Caçadora de cartes, la protagonista Sakura Kinomoto, queda atrapada per la màgia dins d’una copia del llibre d’Alícia on es troba amb varis dels seus amics i família fent el paper dels personatges de la història, incloent-hi el Gat de Cheshire, aquest interpretat per un amic seu, l’Eriol Hiragisawa, que també utilitzava les mateixes tècniques de desaparició del gat del conte original.
A veces te envidio Alicia...
¿Nunca habéis tenido ganas de ser invisibles o al menos de poder desaparecer por unas horas de todo lo que nos rodea? Yo personalmente sí, y aunque pueda sonar raro por eso envidio a Alicia.
Ella tiene la oportunidad de trasladarse a un mundo totalmente paralelo al suyo, donde no importa quién eres ni nada de lo que has hecho hasta el momento. Allí tu pasado no cuenta y eres libre para actuar como quieras ser sin tener en cuenta qué pensaran de ti. ¿Quieres gritar y saltar como si se te fuese la vida en el intento? Pues hazlo, como mucho creerán que estás un poco loca, total hoy en día quién no lo está.
Sin embargo pienso que Alicia no aprovecha la oportunidad que le brinda el destino, quizás porque aún es demasiado joven y las decepciones no abundan en su currículum.
Lo que daría por poder llevar en el bolsillo una seta que me permitiese cambiar de tamaño… ¿Cuántas veces en 19 años habré escuchado el tan famoso “Ojala se me trague la tierra”? Pues ese sería el momento perfecto para morder la seta y convertirte en una personita de 20 cm. O por el contrario, ¿quién no ha sentido la necesidad alguna de vez de aplastar a cierta persona como si fuese una mosca? No sé vosotros, pero yo me declaro culpable de desear morder el otro lado de la seta para ser un gigante y no tener miedo a nada.
En definitiva, siempre es bueno tener tu propio “bunker” para aislarte del resto del mundo y poder ser quien siempre quisiste ser.
Ella tiene la oportunidad de trasladarse a un mundo totalmente paralelo al suyo, donde no importa quién eres ni nada de lo que has hecho hasta el momento. Allí tu pasado no cuenta y eres libre para actuar como quieras ser sin tener en cuenta qué pensaran de ti. ¿Quieres gritar y saltar como si se te fuese la vida en el intento? Pues hazlo, como mucho creerán que estás un poco loca, total hoy en día quién no lo está.
Sin embargo pienso que Alicia no aprovecha la oportunidad que le brinda el destino, quizás porque aún es demasiado joven y las decepciones no abundan en su currículum.
Lo que daría por poder llevar en el bolsillo una seta que me permitiese cambiar de tamaño… ¿Cuántas veces en 19 años habré escuchado el tan famoso “Ojala se me trague la tierra”? Pues ese sería el momento perfecto para morder la seta y convertirte en una personita de 20 cm. O por el contrario, ¿quién no ha sentido la necesidad alguna de vez de aplastar a cierta persona como si fuese una mosca? No sé vosotros, pero yo me declaro culpable de desear morder el otro lado de la seta para ser un gigante y no tener miedo a nada.
En definitiva, siempre es bueno tener tu propio “bunker” para aislarte del resto del mundo y poder ser quien siempre quisiste ser.
El viento en los sauces
Títol: El viento en los sauces
Autor: Kenneth Grahame
Editorial: Valdemar
Il·lustracions: Ernest H. Shepard i Arthur Rackham
Traducció: Juan Antonio Santos
5. Tria una de les imatges que hi ha a continuació i busca en el llibre els paràgrafs que “il·lustren” la imatge.
Anna Munt Santacruz
Autor: Kenneth Grahame
Editorial: Valdemar
Il·lustracions: Ernest H. Shepard i Arthur Rackham
Traducció: Juan Antonio Santos
1.- Transcriu tres descripcions diferents del riu. Fes constar la pàgina
“Jamás en su vida había visto un río: aquel animal brillante, sinuoso y corpulento que corría persiguiendo y riendo, agarrando cosas con un gorgoteo y soltándolas con una carcajada, para volver a arrojarse sobre nuevos compañeros de juego que conseguían zafarse con un meneo y volvían a caer presos de la corriente. Todo eran temblores y sacudidas, brillos, chispas y destellos, susurros y remolinos, murmullos y borboteos.” (pàg. 22)
“en medio del río, había una franja clara y estrecha donde se reflejaba débilmente el cielo, pero las sombras de las orillas, los arbustos y los árboles parecían tan densas sobre el agua como las propias orillas.” (pàg. 166)
“Para mí es un hermano y una hermana, y tías, y compañía, y comida y bebida, y (naturalmente) limpieza. Es mi mundo y no quiero ningún otro. Lo que no tiene no merece la pena tenerlo, y lo que no sabe no merece la pena saberlo. […] siempre es divertido y emocionante. Cuando irrumpe la crecida en febrero, y mis sótanos y bodegas rebosan de bebida que no me sirve de nada, y el agua marrón llega hasta la ventana de mi mejor dormitorio…” (pàg. 29)
Les descripcions són diferents punts de vista dels animals. La primera és del Topo la primera vegada que veu un riu i el compara amb un animal. La tercera és del ratón de agua on es mostra la gran estima que aquest té pel riu.El riu, en aquesta història, penso que és el símbol d’allò conegut, segur, al contrari de l’ampli món que hi ha més enllà. Al mateix temps, es tracta d’un espai important a l’obra que simbolitza la llar dels animals.
“Jamás en su vida había visto un río: aquel animal brillante, sinuoso y corpulento que corría persiguiendo y riendo, agarrando cosas con un gorgoteo y soltándolas con una carcajada, para volver a arrojarse sobre nuevos compañeros de juego que conseguían zafarse con un meneo y volvían a caer presos de la corriente. Todo eran temblores y sacudidas, brillos, chispas y destellos, susurros y remolinos, murmullos y borboteos.” (pàg. 22)
“en medio del río, había una franja clara y estrecha donde se reflejaba débilmente el cielo, pero las sombras de las orillas, los arbustos y los árboles parecían tan densas sobre el agua como las propias orillas.” (pàg. 166)
“Para mí es un hermano y una hermana, y tías, y compañía, y comida y bebida, y (naturalmente) limpieza. Es mi mundo y no quiero ningún otro. Lo que no tiene no merece la pena tenerlo, y lo que no sabe no merece la pena saberlo. […] siempre es divertido y emocionante. Cuando irrumpe la crecida en febrero, y mis sótanos y bodegas rebosan de bebida que no me sirve de nada, y el agua marrón llega hasta la ventana de mi mejor dormitorio…” (pàg. 29)
Les descripcions són diferents punts de vista dels animals. La primera és del Topo la primera vegada que veu un riu i el compara amb un animal. La tercera és del ratón de agua on es mostra la gran estima que aquest té pel riu.El riu, en aquesta història, penso que és el símbol d’allò conegut, segur, al contrari de l’ampli món que hi ha més enllà. Al mateix temps, es tracta d’un espai important a l’obra que simbolitza la llar dels animals.
2.-Justifica en 5 ratlles per què aquest llibre porta per títol: “El viento en los sauces”
El llibre es titula així perquè quan el Topo i el Ratón de agua van a buscar al fill de la Llúdria, senten una música celestial que es forma a través del vent que passa entre els salzes. Aquesta música els guia com el cant de les sirenes guia als mariners. Aquesta música prové d’una flauta (instrument de vent) que ja apareix en altres obres com ara: el flautista de Hamelín, Peter Pan, etc. La música els porta a descobrir el camí correcte.
3.- Quina relació hi ha entre el capítol “El flautista en el umbral del alba” i el primer àlbum del grup Pink Floyd
El flautista en el umbral del alba (The Piper at the Gates of Dawn) és el títol del primer àlbum del grup Pink Floyd. Aquest àlbum es caracteritza per tenir lletres poètiques i una barreja de música molt bona amb efectes d’eco i l’ús de teclats electrònics, entre altres.
Una vegada escoltades algunes de les seves cançons, me n’he donat compte de que són temes molt poètics i que em recorden bastant al llibre ja que quan l’autor fa alguna descripció del soroll de l’aigua...es com si l’escoltessis. I, sobretot, recorda a la música que guia al ratolí i al talp.
El flautista en el umbral del alba (The Piper at the Gates of Dawn) és el títol del primer àlbum del grup Pink Floyd. Aquest àlbum es caracteritza per tenir lletres poètiques i una barreja de música molt bona amb efectes d’eco i l’ús de teclats electrònics, entre altres.
Una vegada escoltades algunes de les seves cançons, me n’he donat compte de que són temes molt poètics i que em recorden bastant al llibre ja que quan l’autor fa alguna descripció del soroll de l’aigua...es com si l’escoltessis. I, sobretot, recorda a la música que guia al ratolí i al talp.
4.- Transcriu dues situacions en que els personatges mengen. Fes un comentari sobre el que mengen i la funció que té en el llibre.
“El resultado de sus pesquisas no fue muy deprimente que digamos, aunque desde luego podría haber sido mejor: una lata de sardinas, una caja de galletas casi llena y una salchicha alemana envuelta en papel de plata.” (pàg. 126)
“Una vez allí sacó su cesta de la merienda y preparó una comida sencilla, en la que, recordando el origen y los gustos del forastero, tuvo el detalle de incluir una larga barra de pan francés, una salchicha que olía de lejos a ajo, un trozo de queso que cantaba de tan curado como estaba, y una botella de largo gollete recubierta de rafia, que contenía rayos de sol condensados, cosechados y embotellados en lejanas colinas del sur.” (pàg. 225)
Els personatges mengen com els humans, aliments bàsics com pa, formatge, carn, etc. i beuen ratafia, cava… El menjar té diverses funcions en el llibre: demostrar que els animals, com els humans, necessiten menjar més d’una vegada al dia (esmorzar, dinar, sopar); fer del menjar una festa, és a dir, quan es celebra quelcom el menjar és de més qualitat i abundant; el menjar com a símbol de companyonia, és a dir, mitjançant el menjar es fan amistats (com el ratolí d’aigua amb el foraster).
“El resultado de sus pesquisas no fue muy deprimente que digamos, aunque desde luego podría haber sido mejor: una lata de sardinas, una caja de galletas casi llena y una salchicha alemana envuelta en papel de plata.” (pàg. 126)
“Una vez allí sacó su cesta de la merienda y preparó una comida sencilla, en la que, recordando el origen y los gustos del forastero, tuvo el detalle de incluir una larga barra de pan francés, una salchicha que olía de lejos a ajo, un trozo de queso que cantaba de tan curado como estaba, y una botella de largo gollete recubierta de rafia, que contenía rayos de sol condensados, cosechados y embotellados en lejanas colinas del sur.” (pàg. 225)
Els personatges mengen com els humans, aliments bàsics com pa, formatge, carn, etc. i beuen ratafia, cava… El menjar té diverses funcions en el llibre: demostrar que els animals, com els humans, necessiten menjar més d’una vegada al dia (esmorzar, dinar, sopar); fer del menjar una festa, és a dir, quan es celebra quelcom el menjar és de més qualitat i abundant; el menjar com a símbol de companyonia, és a dir, mitjançant el menjar es fan amistats (com el ratolí d’aigua amb el foraster).
5. Tria una de les imatges que hi ha a continuació i busca en el llibre els paràgrafs que “il·lustren” la imatge.
(La imatge la que estan els dos sentats al foc)
“Cuando llegaron a casa el Ratón encendió un buen fuego en la chimenea del salón, instaló al Topo en un sillón delante de él, después de traerle una bata y unas zapatillas, y estuvo contándole historias del río hasta la hora de la cena.” (pàg. 41)
“eran historias muy emocionantes para un animal, como el Topo, que había vivido siempre bajo tierra. Historias sobre presas, y crecidas repentinas, y lucios saltarines, y barcos de vapor que arrojaban botellas...” (pàg. 41)
L’escena succeeix al primer capítol on, el Topo, queda molt sorprès sobre aquest nou món que li explica el ratolí: un món a la vora del riu, ple d’aventures i mil històries per explicar.
És el principi d’una nova vida pel Topo ja que se’n va a viure amb el seu nou amic, el Ratón de Agua.
“Cuando llegaron a casa el Ratón encendió un buen fuego en la chimenea del salón, instaló al Topo en un sillón delante de él, después de traerle una bata y unas zapatillas, y estuvo contándole historias del río hasta la hora de la cena.” (pàg. 41)
“eran historias muy emocionantes para un animal, como el Topo, que había vivido siempre bajo tierra. Historias sobre presas, y crecidas repentinas, y lucios saltarines, y barcos de vapor que arrojaban botellas...” (pàg. 41)
L’escena succeeix al primer capítol on, el Topo, queda molt sorprès sobre aquest nou món que li explica el ratolí: un món a la vora del riu, ple d’aventures i mil històries per explicar.
És el principi d’una nova vida pel Topo ja que se’n va a viure amb el seu nou amic, el Ratón de Agua.
Anna Munt Santacruz
El Màgic d'Oz
Títol: El Màgic d'Oz
Autor: L. Frank Baum
Editorial: La Galera
Traducció: Ramon Folch i Camarasa
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Com són físicament i psicològicament les bruixes o fades del màgic d’oz?
A la història hi ha quatre bruixes: la malvada bruixa de l’Est, la bruixa del Nord, la malvada bruixa de l’Oest i la bruixa bona del Sud, la Glinda. La primera sensació que tenim al llegir el llibre és de por o respecte cap a les bruixes dolentes però, el fet de saber que n’hi ha dues de bones, tranquil·litza molt al lector. Al mateix temps, ja ens informa dels aspectes psicològics d’aquestes: n’hi ha de bones i de dolentes.
Pel que fa a les bruixes, l’autor ens en dóna les següents pistes:
La malvada bruixa de l’Est:
- “de sota mateix de la gran biga damunt la qual pesava la casa, sortien dos peus calçats amb unes sabates de plata molt punxegudes.” (p. 18)
- “Feia anys que tenia esclavitzats els mastegaires de nit i dia” (p. 19)
Amb aquesta informació arribem a la conclusió que era una bruixa molt malvada ja que tenia esclavitzats a tots els habitants del seu poble, els mastegaires, i que la Dorothy ha fet una bona acció matant-la.
La bruixa del Nord:
- “Barrets rodons acabats en una punxa d’un pam i mig, amb tot de picarols al voltant de l’ala que dringaven suaument que es movien. Capells en plecs des de les espatlles, una túnica tota esquitxada d’estrelletes que brillaven que brillaven al sol com diamants. Tenia tot d’arrugues a la cara, i els cabells gairebé blancs, i caminava una mica encarcarada.” (p. 16)
- “Jo sóc una bruixa bona i el meu poble m’estima. Només que no sóc tan poderosa com ho era la bruixa dolenta que governava aquí...” (p. 19)
- “Però ara que ja n’has matat una, només queda una bruixa dolenta en tot el país d’Oz: la que viu a l’oest.” (p. 20)
La bruixa de l’oest és una bona bruixa i, a més a més, la Dorothy l’hi ha caigut molt bé pel fet que ha matat a una de les seves rivals més temudes: la bruixa de l’est.
La malvada bruixa de l’Oest:
- “La malvada bruixa de l’oest només tenia un ull.” (p. 117)
- “Després va cridar una dotzena dels seus esclaus, que eren els Parpellols, i [...] els ordenà que sortissin al pas dels forasters i els destruïssin” (p. 121)
La bruixa de l’Oest és un personatge dolent, cruel, prepotent i egoïsta. Va ser difícil destruir-la però finalment la Dorothy ho aconseguí llançant-li una galleda d’aigua. Amb la mort d’aquest personatge, ja no queden més bruixes dolentes a la història.
La bruixa bona del Sud (Glinda):
- “la van trobar molt bonica i jove. Tenia els cabells de color vermell molt viu, i li queien en rínxols damunt les espatlles. Portava un vestit completament blanc; però els seus ulls eren blaus, i miraven la nena amb simpatia” (p. 205-206)
- “Glinda, la bona fada, baixà del seu tron de robins per donar a la nena una besada de comiat, i la Dorothy li donà les gràcies per totes les bondats que havia tingut per a ella i els seus amics.” (p. 210)
L’última bruixa és un exemple de generositat, ja que ha gastat els tres desitjos del capell en ajudar la Dorothy i els seus amics. Veiem doncs que, una vegada la Dorothy ha passat pel meravellós país d’Oz, aquest ha quedat en molt bones mans ja que ja no hi ha bruixes dolentes i que els seus amics són governadors d’aquells països que més els agradaven, per tant, el país ha quedat en bones mans.
Quin és el camí de les rajoles grogues?
Quan la Dorothy arriba al país d’Oz, ella i la seva casa es troben a la terra dels Mastegaires la qual es troba a l’Est del mapa del país d’Oz. Des d’allí, ha de seguir el camí de rajoles de color groc per anar cap a la ciutat de les Maragdes, que es troba al centre del país, a trobar el màgic d’Oz.
Una vegada es troben a la ciutat de les Maragdes, han d’anar cap a l’oest, on hi viuen els Parpellols, a trobar la bruixa dolenta.
Com que del castell de la malvada bruixa fins a la cuitat de les Maragdes no hi havia cap carretera ni camí, la Dorothy i els seus amics es van perdre i es varen desviar una mica cap al nord, però gràcies a l’ajuda dels micos alats, tornen cap al centre a la ciutat de les Maragdes.
Per finalitzar el seu emocionant viatge, la Dorothy ha d’anar a trobar a la Glinda, qui l’ajudarà a tornar a casa seva, aquesta bruixa viu al Sud del país d’Oz, al país dels Capgrossos i, abans d’arribar al seu castell passen pel trencadís país de porcellana.
Est – Centre – Oest – Nord/Oest – Centre – Sud
El camí de rajoles grogues és molt important durant tota la història, no ha estat pas fàcil de recòrrer i, pot ser una metàfora sobre el creixement personal, és a dir, el camí suggereix la vida, el camí cap a la realització personal i, com bé sabem, no és una cosa senzilla sinó que està plena d’entrebancs com les aventures que viu la nostra protagonista.
Com justifica el llibre aquesta frase: “S’ha d’educar sobre les relacions enlloc de fer-ho sobre objectes aïllats.”?
Personalment, crec que el més important del llibre és la relació que es crea entre els companys de viatge i la companyonia i la solidaritat que aquests demostren a l’hora de superar les aventures ja que cadascú treu lo millor de sí mateix i, sense algun d’ells, no haurien arribat a la fi del seu camí.
Al començament, els personatges no es coneixen de res i, si més no, s’ajuden entre ells, s’accepten com a companys de viatge sense preguntes ni prejudicis. Són aquests detalls els que ens demostren que no són persones aïllades sinó que són un grup, fins i tot ho podríem veure com una familia on tots es preocupen de tots.
Pel que fa a les mancances que aquests tenen, la història ens dóna una lliçó molt profitosa dels complexes que tenim fent-nos verue que cal acceptar-se a un mateix sense por i aprofitant el millor de cadascú.
Considero que el llibre és una reflexió moral molt important per afavorir l’autoestima i per realitzar-te plenament com a persona, tal i com va fer la Dorothy.
Anna Munt Santacruz
Reflexió enquestes
Després d'haver fet unes quantes enquestes d'alguns dels llibres que hem llegit aquest curs, en podem extreure una sèrie de reflexions/conclusions personals, com ara:
- Realment, a la gent li agrada llegir per plaer
- Ens agraden més els personatges protagonistes, segurament perquè ens sentim més aprop d'ells o perquè ens hi identifiquem
- Ens agraden també els personatges dolents o amb doble cara, com ara Silver
- Elements com l'humor, fan que un llibre sigui més planer i agradable de llegir.
- Normalment, entenem els llibres que llegim i som capaços d'interpretar-los.
- Realment, a la gent li agrada llegir per plaer
- Ens agraden més els personatges protagonistes, segurament perquè ens sentim més aprop d'ells o perquè ens hi identifiquem
- Ens agraden també els personatges dolents o amb doble cara, com ara Silver
- Elements com l'humor, fan que un llibre sigui més planer i agradable de llegir.
- Normalment, entenem els llibres que llegim i som capaços d'interpretar-los.
Enquesta el guardián entre el centeno
Tot i que encara queda un dia per votar, els resultats han estat:
Com interpretaries el final d' el guardián entre el centeno?
Enquesta Alicia
El resultat de l'enquesta de l'Alicia en el País de les Meravelles, ha estat el següent:
Farem una reflexió final de totes les enquestes.Quin d'aquests elements t'ha agradat més de Alicia en el País de les Meravelles?
El llibre de la jungla
Títol: El llibre de la jungla
Autor: Rudyard Kipling
Traductor: Josep Sampere i Martí
Il·lustrador: Christian Broutin
Editorial: Cruïlla
Argument:
Autor: Rudyard Kipling
Traductor: Josep Sampere i Martí
Il·lustrador: Christian Broutin
Editorial: Cruïlla
Argument:
La història comença quan una parella que fuig de Shere Khan, perd al seu fill petit. Aquest és trobat per una família de llops que decideixen adoptar-lo després de ser aprovat per el Consell. El nadó es dirà Mowgli.
Com qualsevol llobató, és instruit amb la Llei de la jungla per Baloo, un vell ós. Mowgli viu diferents històries d'amistat, treball en equip...
Tot i així, a mesura que creix, les diferències entre l'humà i els animals es fan notar. És aquí quan apareix el poder del tigre (Shere Khan), Mowgli és expulsat de la manada i va a provar sort amb els humans, tot i que encara li queda una promesa: matar Shere Khan.
Al poblat es converteix amb pastor però no s'hi acaba d'adaptar. Fent una jugada estratègica, aconsegueix matar al tigre, el seu enemic.
A partir d'aquí totes les històries són un món: Rikki-Tikki-Tavi....
Peter Pan
Títol: Peter Pan i Wendy
Autor: J. M. Barrie
Traductor: María Luz Morales
Il·lustrador: Mabel Luice Attwell
Editorial: Juventud
Argument:
Autor: J. M. Barrie
Traductor: María Luz Morales
Il·lustrador: Mabel Luice Attwell
Editorial: Juventud
Argument:
Peter convida a Wendy al País de Mai Més per a que sigui la mare dels nens perduts que s'hi troben. Els germans de Wendy, John y Michael, també l'acompanyen en aquesta màgica aventura.
Al llarg d'aquesta història, es presenten diverses i nombroses anècdotes fabuloses, entre elles quan la fada Campaneta quasi mor per ingerir un verí, i una confrontació amb l'enemic més directe de Peter Pan, el pirata i Capità: Garfi.
Finalment, Wendy decideix que el seu veritable lloc per viure es troba a la seva llar, al costat dels seus pares i amb ella porta els seus germans de retorn a Londres. Mentrestant, Peter Pan, es queda al País de Mai Més, prometent a la seva amiga que anirà sovint a visitar-la. Tot i que, quan això es compleix, Wendy ja és massa gran...
Alicia és a tot arreu...
Alicia és un gran clàssic de la literaura que molts artistes no han volgut deixar passar i l'han fet protagonista de les seves cançons o dels seus videoclips.
Un exemple és la cantant Gwen Stefani, qui dóna vida a Alicia en un pais massa petit per la seva alçada i amb uns excentrics personatges com el Conill Blanc o la Reina de Cors.
Un exemple és la cantant Gwen Stefani, qui dóna vida a Alicia en un pais massa petit per la seva alçada i amb uns excentrics personatges com el Conill Blanc o la Reina de Cors.
El poder de Kaa
Si hi ha un personatge que realment ens va "hipnotitzar" del Llibre de la jungla, aquesta va ser la serp Kaa. Amb la seva agilitat i els seus poders aconsegueix hiptonitzar a tothom qui vulgui...Aquí tenim una petita mostra del que pot fer amb la seva mirada o amb la seva veu.
Lo más vital
En aquest vídeo Baloo li dóna una gran lliçó a Mowgli sobre la vida a la selva per tal que aquest pugui sobreviure en un món d'animals.
Personatges Illa del Tresor
Jim Hawkins: el personatge principal i el principal narrador. És un noi treballador i intel.ligent que viu a la posada Admiral Benhow, la qual regenten els seus pares. La sort el portarà a viure una fantàstica aventura a bord d'un vaixell anomenat la Hispaniola i a trobar un tresor.
Long John Silver: pirata amb una cama de fusta i lloro a l'espatlla, el seu únic interès són els diners. És astut i afable, però temut fins i tot pel mateix Flint, ell és qui ha organitzat l'expedició i el cop per apoderar-se del tresor i el vaixell. Les presses de la resta de pirates i l'actuació d'en Jim, a qui agafa estima, trastoquen els plans. Al final, s'escapa amb una petita part del tresor.
Doctor David Livesey: metge i amic de Trelawney que viatja en aquesta aventura i també narra la història. És ell qui enrola Jim en l'aventura i qui ordirà el pla per enganyar Silver.
Alcalde John Trelawney: un hàbil tirador, és una persona ingénua i lloga el vaixell i la tripulació. S'emporta tres criats (Joyce, Hunter i Redruth)
Capità Alexander Smollet: l'obstinat capità de la Hispaniola.
Billy Bones: un antic company del capità Flint i posseïdor del mapa del tresor.
Long John Silver: pirata amb una cama de fusta i lloro a l'espatlla, el seu únic interès són els diners. És astut i afable, però temut fins i tot pel mateix Flint, ell és qui ha organitzat l'expedició i el cop per apoderar-se del tresor i el vaixell. Les presses de la resta de pirates i l'actuació d'en Jim, a qui agafa estima, trastoquen els plans. Al final, s'escapa amb una petita part del tresor.
Doctor David Livesey: metge i amic de Trelawney que viatja en aquesta aventura i també narra la història. És ell qui enrola Jim en l'aventura i qui ordirà el pla per enganyar Silver.
Alcalde John Trelawney: un hàbil tirador, és una persona ingénua i lloga el vaixell i la tripulació. S'emporta tres criats (Joyce, Hunter i Redruth)
Capità Alexander Smollet: l'obstinat capità de la Hispaniola.
Billy Bones: un antic company del capità Flint i posseïdor del mapa del tresor.
el llibre dels assassins
El llibre de "El guardián entre el centeno" a part de ser conegut per la seva narració que no deixa a ningú indiferent, tame és conegut per ser el llibre preferit d'alguns assassins famosos com són el de John Lennon o l'assassí de la pel·lícula del "Silencio de los Corderos".
Alguns d'ells són:
Mark David Chapman
Mark David Chapman, va ser conegut per assassinar a John Lennon el 1980, portava en el moment de la seva detenció aquest llibre a la butxaca, i es va referir a aquest a la seva declaració policial poc després. També va llegir un passatge de l'obre a la seva sentència. Després declararia que ell era la reencarnació de Holden Caufield.
John Hinckley Jr .
John Hinckley Jr. va intentar assassinar a Ronald Reagan el 1981 i també va declarar que estava obsessionat amb el llibre.
Robert John Bardo
Robert John Bardo va ser l'assassí de Rebecca Schaeffer i portava el llibre quan va visitar l'aparetament d'aquesta el dia del seu assassionat
Alguns d'ells són:
Mark David Chapman
Mark David Chapman, va ser conegut per assassinar a John Lennon el 1980, portava en el moment de la seva detenció aquest llibre a la butxaca, i es va referir a aquest a la seva declaració policial poc després. També va llegir un passatge de l'obre a la seva sentència. Després declararia que ell era la reencarnació de Holden Caufield.
John Hinckley Jr .
John Hinckley Jr. va intentar assassinar a Ronald Reagan el 1981 i també va declarar que estava obsessionat amb el llibre.
Robert John Bardo
Robert John Bardo va ser l'assassí de Rebecca Schaeffer i portava el llibre quan va visitar l'aparetament d'aquesta el dia del seu assassionat
Personatges de "El llibre de la jungla"
- Compare llop: "pare adoptiu" de Mowgli en la seva estança a la manada de llops.
- Comare lloba: "mare adoptiva" de Mowgli en la seva estança a la manada de llops.
- Mowgli: protagonista del conte. És un nen salvatge criat entre llops, ossos i panteres.
- Els altres llops de la manada
- Tabaqui: el xacal
- Shere Khan: el tigre
- Akela: cap de la manada i llop ja vell el qual volen fer fora tan aviat com puguin.
- Baloo: ós. És el mestre de Mowgli, qui li ensenya totes les lleis i el llenguatge de la jungla i li ensenya a sobreviure.
- Bagheera: pantera molt amiga de Mowgli i Baloo
- Kaa: serp.
- Ikki l’eriçó.
- Mao (el paó)
- Mang (el rat-penat)
- Hathi.
- Rann
- Messua
- Vell caçador Buldeo
- Cacic.
- Purun Bass
- Cavall de Rama
- Kanya (minyo)
- Comare lloba: "mare adoptiva" de Mowgli en la seva estança a la manada de llops.
- Mowgli: protagonista del conte. És un nen salvatge criat entre llops, ossos i panteres.
- Els altres llops de la manada
- Tabaqui: el xacal
- Shere Khan: el tigre
- Akela: cap de la manada i llop ja vell el qual volen fer fora tan aviat com puguin.
- Baloo: ós. És el mestre de Mowgli, qui li ensenya totes les lleis i el llenguatge de la jungla i li ensenya a sobreviure.
- Bagheera: pantera molt amiga de Mowgli i Baloo
- Kaa: serp.
- Ikki l’eriçó.
- Mao (el paó)
- Mang (el rat-penat)
- Hathi.
- Rann
- Messua
- Vell caçador Buldeo
- Cacic.
- Purun Bass
- Cavall de Rama
- Kanya (minyo)
Personatges de "El viento en los sauces"
- Topo: és el personatge més humil que hi ha a l'obra
- Ratón de aigua: enginyós, la seva vida és a l'aigua
- Sapo: el eixelabrat, capritxós, es guia pels seus instints i desitjos sense pensar en els altres. La riquesa li ha pujat al cap.
- Tejón: el savi, a qui tothom va a demanar consell encara que tingui poca fama de sociable
- Nutria
- Erizos
- Zorros
- Porly: és la nutria petita que troben el topo i el ratón de agua quan senten el vent entre els salzes.
- El flautista
- Conductores del coche que el Sapo roba
- Tommy i Bill: conills
- Carcelero vell
- La filla del carcelero
- Centinelas.
- Escribano.
- Golondrinas.
- Caballo.
- Gabarrera
- Gitano
- Lechuza
- Comadreja
- Rata de mar
- Armíñanos y comadrejas
- Hurones
- Ratón de aigua: enginyós, la seva vida és a l'aigua
- Sapo: el eixelabrat, capritxós, es guia pels seus instints i desitjos sense pensar en els altres. La riquesa li ha pujat al cap.
- Tejón: el savi, a qui tothom va a demanar consell encara que tingui poca fama de sociable
- Nutria
- Erizos
- Zorros
- Porly: és la nutria petita que troben el topo i el ratón de agua quan senten el vent entre els salzes.
- El flautista
- Conductores del coche que el Sapo roba
- Tommy i Bill: conills
- Carcelero vell
- La filla del carcelero
- Centinelas.
- Escribano.
- Golondrinas.
- Caballo.
- Gabarrera
- Gitano
- Lechuza
- Comadreja
- Rata de mar
- Armíñanos y comadrejas
- Hurones
Personajes de Alicia en el País de las Maravillas
ALICIA
Es una niña pequeña, rubia con ojos grandes que viste un gran vestido de azul claro. Es una muy lista y quizá un poco sabionda y remilgada para su edad, que quiere sentirse mayor de lo que es, por lo tanto da opiniones y juzga las cosas con el mayor parecido posible que puede para que se la considere adulta.
EL CONEJO BLANCO
Alicia se descubre persiguiendo al Conejo Blanco mientras este está atormentado por el tiempo. y Simboliza burlonamente al hombre que vive obsesionado por los minutos.
EL GATO DE CHESHIRE
Es un personaje a quien le encanta dar falsas pistas y hablar en código. Su amplia sonrisa es lo que más le caracteriza, que normalmente aparece antes de que el resto de su cuerpo se haga visible. Pero cuando aparece su cuerpo, también es bastante sorprendente, pues está cubierto de rayas rosas. Aunque parece disfrutar burlándose de Alicia apareciendo y desapareciendo constantemente, al final se convierte en su gran apoyo y la ayuda a volver a casa.
LA LIEBRE DE MARZO
Es una liebre que está con el Sombrerero, y, para ellos, siempre son las seis de la tarde, y, por lo tanto, siempre están tomando el té. Es grosera y se despreocupa de los principios que se deben regir en una conversación.
EL SOMBRERERO LOCO
Es un personaje que tal y como afirma el Gato de Cheshire está completamente loco. Con la companía de la Liebre de Marzo y el Liron Alicia vive la hora del té más excéntrica de su vida.
LA REINA DE CORAZONES
Es la principal villana en la novela. Ella gobierna con mano firme el Reino de la Baraja. Aquel que ose desobedecer sus órdenes será decapitado automáticamente por sus guardias cuando ella grita la orden: "¡Que le corten la cabeza!". Entre sus hobbies esta el jugar croquet, pero como toda buena villana, solo con trampas logra ganar. Esta muy loca al igual que los demás habitantes del País de las Maravillas.
EL REY DE CORAZONES
El pequeño marido de la Reina está a su entera disposición :es el personaje de la novela que más miedo le tiene a la Reina. Excepto en dos ocasiones que tienen que ver con Alicia, él siempre hace lo que ella ordena.
Es una niña pequeña, rubia con ojos grandes que viste un gran vestido de azul claro. Es una muy lista y quizá un poco sabionda y remilgada para su edad, que quiere sentirse mayor de lo que es, por lo tanto da opiniones y juzga las cosas con el mayor parecido posible que puede para que se la considere adulta.
EL CONEJO BLANCO
Alicia se descubre persiguiendo al Conejo Blanco mientras este está atormentado por el tiempo. y Simboliza burlonamente al hombre que vive obsesionado por los minutos.
EL GATO DE CHESHIRE
Es un personaje a quien le encanta dar falsas pistas y hablar en código. Su amplia sonrisa es lo que más le caracteriza, que normalmente aparece antes de que el resto de su cuerpo se haga visible. Pero cuando aparece su cuerpo, también es bastante sorprendente, pues está cubierto de rayas rosas. Aunque parece disfrutar burlándose de Alicia apareciendo y desapareciendo constantemente, al final se convierte en su gran apoyo y la ayuda a volver a casa.
LA LIEBRE DE MARZO
Es una liebre que está con el Sombrerero, y, para ellos, siempre son las seis de la tarde, y, por lo tanto, siempre están tomando el té. Es grosera y se despreocupa de los principios que se deben regir en una conversación.
EL SOMBRERERO LOCO
Es un personaje que tal y como afirma el Gato de Cheshire está completamente loco. Con la companía de la Liebre de Marzo y el Liron Alicia vive la hora del té más excéntrica de su vida.
LA REINA DE CORAZONES
Es la principal villana en la novela. Ella gobierna con mano firme el Reino de la Baraja. Aquel que ose desobedecer sus órdenes será decapitado automáticamente por sus guardias cuando ella grita la orden: "¡Que le corten la cabeza!". Entre sus hobbies esta el jugar croquet, pero como toda buena villana, solo con trampas logra ganar. Esta muy loca al igual que los demás habitantes del País de las Maravillas.
EL REY DE CORAZONES
El pequeño marido de la Reina está a su entera disposición :es el personaje de la novela que más miedo le tiene a la Reina. Excepto en dos ocasiones que tienen que ver con Alicia, él siempre hace lo que ella ordena.
Personatges Peter Pan
Peter Pan: Peter és un nen que, quan era un nadó, sortí volant per la finestra de la seva habitació mentres la seva mare dormia a causa que encara no havia perduta la fe que podia volar, per tant, va volar directe cap al País de Mai Més.
És un nen de tretze anys, cabell ros castany i ulls verds-blaus. És valent i orgullós, s'oblida fàlicment de les persones o de les coses.
Peter vola fins la finestra dels Darling, perquè li agradaven els contes de Wendy, però és la Sra. Darling qui el veu abans que Wendy i els seus germans. Poc després se'l menciona com el nen que cuida i guia les ànimes dels nens perduts. després de convidar a Wendy i acceptar portar als seus germans al País de Mai , viuen varies aventures fins el terrible combat amb¡ James H. Garfio, el seu enemic.
Quan Wendy vol tornar a casa seva amb els seus germans i els nens perduts, Peter li promet que anirà tornant per escoltar els seus contes i seguir sent el seu amic però se n'oblida i, quan torna, Wendy ja és massa gran, llavors torna a començar tot amb la filla d'aquesta.
Wendy Darling: És una preciosa nena de tretze anys, que somia amb un llop que es troba a una estranya illa. Entre els seus somnis, li apareix Peter Pan a qui coneix dies més tard.
Wendy acompanya a Peter a l'illa de Mai Més, perquè li agrada la idea de ser una mare, també l'acompanyen els seus germans. Es comporta realment com una mare. El capità Garfio també la vol com a mare, pel seu talent per explicar contes i el seu gran afecte i sesibilitat. Es fa gran i té una filla i, més tard, un fill.
Campaneta: És una fada que recollí i crià a Peter i, possiblement la causant de que aquest sigui tan presumit. És molt gelosa, tant com per manar als nens perduts que matin a Wendy. En realitat, no és dolenta però les fades són tan petites que només tenen espai per un sentiment a la vegada.
Demostrant la seva estima a Peter, es beu la seva medicina enverenada causant-li així la mort fins que Peter invoca l'ajuda de tots els nens per salvar-la amb la frase "Jo sí crec amb les fades". Al final es fa amiga de Wendy i els guia per tornar a casa.
Michael y John: Són els germans de Wendy, de 10 i 7 anys, estan entusiasmats amb l'oferta d'anar al País de Mai Més.
Altres personatges:
Els nens perduts.
Smee y els Pirates
Tigrilla i els Indis.
El soroll del vent entre els sauces
Aprofitant que el llibre redacta amb una il·lusió magnífica i d'una manera tant concreta, el soroll que produeix el vent entre els sauces, hem volgut ficar aquest vídeo, curtet però relaxant, per intentar conèixer la sensació que van sentir els nostres amics: ratolí i talp quan ho van experimentar.
Tipus de Sauces
Hem trobat un vídeo que està dedicat als diferents tipus de suauces que existeixen i l'hem trobat molt interessant.
A més a més, la música que l'acompanya dóna molta emoció, com llegir el llibre.
A més a més, la música que l'acompanya dóna molta emoció, com llegir el llibre.
dimarts, 26 de maig del 2009
El Mago de Oz
Título: El Mago de Oz
Autor: Lyman Frank Baum
Traductor: Antonio Quevedo
Ilustrador: William Wallace Denslow
Editorial: Gaviota
Argumento:
La historia empieza cuando la pequeña llamada Dorothy, junto a su perro regalón Toto, es arrastrada por un tornado y dejada en una fantástica tierra donde habitan brujas buenas y malas, un espantapájaros que habla, un león cobarde, un hombre de lata y otros seres extraordinarios.
Paulatinamente los personajes son convencidos por Dorothy para que la acompañen donde el mago, con la esperanza de conseguir todos sus deseos: un cerebro para el espantapájaros, un corazón para el hombre de lata y valentía para el león. Dorothy lo único que anhela es regresar a casa, pero no sabe cómo alcanzar su objetivo. En el camino hacia la casa del mago, suceden muchas aventuras, entre dramáticas, sorprendentes y humorísticas, que hacen del espectáculo un momento de real magia para los niños y entretención para los adultos.
Biografia Rudyard Kipling
Narrador y poeta inglés nacido en Bombay en 1865, controvertido por sus ideas imperialistas y uno de los más grandes cuentistas de la lengua inglesa. Pertenecía a una familia de origen inglés (su padre, John Lockwood Kipling, era pintor y superintendente del Museo de Lahore), y pasó en la India los primeros tiempos de su infancia. A los seis años fue enviado a Inglaterra, donde estudió en el United Services College de Westward Ho, en Devonshire, ambiente que luego describió en la novela Stalky C.
Vuelto en 1882 a la India, se dedicó al periodismo en calidad de subdirector de The Lahore Civil and Military Gazette y, después, entre 1887 y 1889, de The Pioneer. A los veintiún años publicó su primer libro, Departmental Ditties (1866), colección de versos de circunstancias, y a los veintidós el primer volumen de narraciones, Cuentos simples de las colinas (1887), al que siguieron, en 1888-89, otros seis: Tres soldados, Bajo los cedros deodaras, El rickshaw fantasma, La historia de los Gadsby, En blanco y negro y El pequeño Guillermo Winkie.
En tales relatos, situados en el ambiente de la vida india según podía entenderla un inglés y escritos en un lenguaje directo y vigoroso que recuerda la jerga militar, Kipling reveló un agudo espíritu de observación, capacidad inventiva y una habilidad especial en la descripción de tipos característicos de oficiales y muchachos inspirados en la realidad inmediata. El estilo rápido y escueto, el tono rudo y frecuentemente cínico, y el crudo realismo que pronuncia los de St. Crane y Hemingway ofrecen un sabor de experiencia vivida, con matices de anécdota narrada bajo las tiendas de un campamento de soldados en el curso de las prolongadas velas nocturnas.
Luego de un largo viaje por el Japón y los Estados Unidos, que relató en una serie de cartas (Letters of marque) publicadas en The Pioneer y más tarde en los dos volúmenes de De mar a mar (1889), escribió otra serie de narraciones indias para The Macmillan's Magazine, reunido luego en Peripecias de la vidaCanciones de cuartel (1892), que, junto con los versos siguientes de Siete mares (1896) y de Las cinco naciones (1903), inspirados en las épicas empresas de la estirpe anglosajona y en sus fieles centinelas esparcidos por todos los lugares de la Tierra, su poderío industrial y colonial y sus glorias marineras, hizo de Kipling el poeta del triunfante imperialismo británico de la época victoriana. (1891). En Inglaterra publicó también una colección de baladas,
Luego de haber intentado sin demasiado éxito la novela en La luz que se apaga (1891), realizó otros largos viajes a Estados Unidos, Australia y Sudáfrica. En 1892 contrajo matrimonio con Caroline Starr Balestier, de Nueva York, y se estableció con ella en Battleboro, en Vermont, donde vivió cuatro años y compuso varias obras que revelan el influjo americano, singularmente el de J. London, en la exaltación de la vida primitiva y del retorno a la naturaleza: Invenciones varias (1893), El libro de la jungla (1894), El segundo libro de la jungla (1895) y Capitanes intrépidos (1897).
En El libro de la jungla y su continuación presenta un mítico mundo animal, regulado por las férreas leyes de la fuerza, donde Mowgli, el cachorro humano, es acogido fraternalmente y encuentra de nuevo las huellas de una afinidad y una simpatía atávicas; se trata de la primera obra maestra de cuantas escribiera Kipling para muchachos. A ella siguieron más tarde Precisamente así. Historias para niños (1902) y las delicadas leyendas, llenas de "humour" y lirismo sutil, reunidas en Puck (1906) y Recompensas y hadas
(1910).
Vuelto a Inglaterra en 1896 tras una disputa con su cuñado, establecióse definitivamente en una localidad de Surrey, donde permaneció -excepto en el curso de un viaje a América y de otro realizado a Sudáfrica durante la guerra anglo-boer- hasta su muerte. En 1907 obtuvo el Premio Nobel y en 1926 la medalla de oro de la Royal Society of Literature. Falleció en 1936 en Londres.
Sus últimas obras son colecciones de relatos y de textos diversos escritos con ocasión de la primera Guerra Mundial. Las más importantes son Debits and Credit (1926) y Limite and Renewals (1932). La obra maestra de Kipling es Kim (1901), en la que a través del hilo conductor de las aventuras de un muchacho ofrece un cuadro clásico de los aspectos más pintorescos de la India. Así como la producción poética de nuestro autor ha perdido gran parte de su interés debido a su carácter excesivamente declamatorio y circunstancial, en sus textos narrativos, en cambio, se da todavía, como dice Henry James, "la magia irresistible de los soles tórridos, de los imperios sometidos, de las religiones salvajes y de las guarniciones inquietas".
divendres, 22 de maig del 2009
Màgic d'Oz, el musical
Aprofitant el 70è aniversari de la pel·lícula protagonitzada per Judy Garland, Arber Ponte ha recuperat la història per convertir-la en un espectacle musical que posa de rellevància el que són "algunes contradiccions amb la pel·lícula".
Alber Ponte assegura que els personatges que acompanyen a Dorothy a la seva versió estan molt més definits.
El camí de les rajoles grogues passa per l’escenari del Teatre Coliseum, on Dorothy, l’espantaocells, l’home de llauna i el lleó covard aniran a per la cerca del Màgic d’Oz.
Hi haurà sis noves cançons, la traducció de les clàssiques i una història despullada pràcticament d’escenografia i personatges secundaris són les propostes d’aquesta funció, pensada principalment per a nens.
dimecres, 13 de maig del 2009
Personatges "El guardián entre el centeno"
Personatges de "El guardián entre el centeno"i la seva relació amb Holden:
* Holden Caulfield: protagonista i narrador de la història. És un adolescent de disset anys d'edat expulsat del seu internat de Pencey. A pesar de la seva intel·ligència i sensibilitat, Holden narra la seva història d'una manera molt cínica. Ell realitza una dura crítica del món adult que el rodeja, titllant a la majoria de les persones que coneix com hipòcrites, superflues i egoistes.
* Ackley: noi de Pensey que vivia a la habitació contigua a la de Holden. Aquest últim el considerava brut per la seva brutícia de les orelles i la seva falta d'higiene bucal ademés de la seva halitosis.
* Stradlater: company d'habitació de Holden. Cregut, guapo i una mica gandul pel que fa a la feina de l'escola. És un dels pocs estudiants de Pensey que tenia relacions sexuals de veritat.
* Jane Gallagher: noia amb la que Holden va passar unes vacances a Maine a la qual estimava molt. Ella mai apareix directament al llarg de la narració encara que és evocada per Holden constantment.
* Allie Caulfield: germà menor del protagonisa que va morir de leucemia tres anys abans de l'any que es situa la novel·la, quan Holden etnia tretze anys. La seva mort va deixar un impacte profunt en Holden.
* Phoebe Caulfield: la germana menor de Holden, de deu anys d'edat. Ella és una de les poques persones a les que Holden realment estima per la seva maduresa i dolçor. És la única persona de la novel·la a la qual encara li perdura la infantesa i serà Holden qui actuarà de catcher per a que no caigui en el mateix que ha caigut ell, l'adultesa.
* D.B Caulfield: germà gran de Holden que al no poder triomfar com escriptor es va convertir en guionista de cinema (cosa que molesta molt a Holden degut al seu odi pel cinema).
* Sally Hayes: una noia molt atractiva i culta amb la que Holden va sortir per un temps. Encara que ell la considera estúpida i frívola.
* Sr. Spencer: professor de història de Holden. Aquest li retreu la seva falta d'interés en l'estudi. La seva dona és qui ens presenta el nom del protagonista.
* Carl Luce: company de Holden en un col·legi al que va anar abans de Pencey. Carl, més gran que Holden, té molta experiència sexual pel que a Holden li interessava estar amb ell.
* Sr. Antolini: antic professor de literatura de Hoden al que el noi guarda molt respecte pels seus coneixements.
* Maurice: ascensorista i proxeneta de l'hotel on Holden s'allotja.
* Sunny: jove prostituta que intenta tenir sexe amb Holden.
* Holden Caulfield: protagonista i narrador de la història. És un adolescent de disset anys d'edat expulsat del seu internat de Pencey. A pesar de la seva intel·ligència i sensibilitat, Holden narra la seva història d'una manera molt cínica. Ell realitza una dura crítica del món adult que el rodeja, titllant a la majoria de les persones que coneix com hipòcrites, superflues i egoistes.
* Ackley: noi de Pensey que vivia a la habitació contigua a la de Holden. Aquest últim el considerava brut per la seva brutícia de les orelles i la seva falta d'higiene bucal ademés de la seva halitosis.
* Stradlater: company d'habitació de Holden. Cregut, guapo i una mica gandul pel que fa a la feina de l'escola. És un dels pocs estudiants de Pensey que tenia relacions sexuals de veritat.
* Jane Gallagher: noia amb la que Holden va passar unes vacances a Maine a la qual estimava molt. Ella mai apareix directament al llarg de la narració encara que és evocada per Holden constantment.
* Allie Caulfield: germà menor del protagonisa que va morir de leucemia tres anys abans de l'any que es situa la novel·la, quan Holden etnia tretze anys. La seva mort va deixar un impacte profunt en Holden.
* Phoebe Caulfield: la germana menor de Holden, de deu anys d'edat. Ella és una de les poques persones a les que Holden realment estima per la seva maduresa i dolçor. És la única persona de la novel·la a la qual encara li perdura la infantesa i serà Holden qui actuarà de catcher per a que no caigui en el mateix que ha caigut ell, l'adultesa.
* D.B Caulfield: germà gran de Holden que al no poder triomfar com escriptor es va convertir en guionista de cinema (cosa que molesta molt a Holden degut al seu odi pel cinema).
* Sally Hayes: una noia molt atractiva i culta amb la que Holden va sortir per un temps. Encara que ell la considera estúpida i frívola.
* Sr. Spencer: professor de història de Holden. Aquest li retreu la seva falta d'interés en l'estudi. La seva dona és qui ens presenta el nom del protagonista.
* Carl Luce: company de Holden en un col·legi al que va anar abans de Pencey. Carl, més gran que Holden, té molta experiència sexual pel que a Holden li interessava estar amb ell.
* Sr. Antolini: antic professor de literatura de Hoden al que el noi guarda molt respecte pels seus coneixements.
* Maurice: ascensorista i proxeneta de l'hotel on Holden s'allotja.
* Sunny: jove prostituta que intenta tenir sexe amb Holden.
dilluns, 11 de maig del 2009
El coleccionista
Ens hem adonat que la influència de l'obra de Salinger és més gran del que pensàvem ja que fins i tot hem trobat una pel·lícula on s'hi parla sobre El guardian entre el centeno.
La pel·lícula en qüestió és "El coleccionista" de William Wyler, la qual es va estrenar l'any 1965, és a dir, 14 anys després de la publicació de l'obra de Salinger. Aquesta pren importància quan en una de les escenes dos dels protagonistes expressen el seu punt de vista sobre el llibre. Es veu clarament com les opinions d'ambdos són totalment contraposades, així mentre la dona veu en Holden Caulfield a un personatge molt interessant que al cap i a la fi s'assembla a molts de nosaltres, l'home odia la seva manera de comportar-se.
Amb tot això es demostra que el protagonista de El guardian entre el centeno és un personatge que pot despertar tant odi com admiració.
La pel·lícula en qüestió és "El coleccionista" de William Wyler, la qual es va estrenar l'any 1965, és a dir, 14 anys després de la publicació de l'obra de Salinger. Aquesta pren importància quan en una de les escenes dos dels protagonistes expressen el seu punt de vista sobre el llibre. Es veu clarament com les opinions d'ambdos són totalment contraposades, així mentre la dona veu en Holden Caulfield a un personatge molt interessant que al cap i a la fi s'assembla a molts de nosaltres, l'home odia la seva manera de comportar-se.
Amb tot això es demostra que el protagonista de El guardian entre el centeno és un personatge que pot despertar tant odi com admiració.
Influència de "El guardian entre el centeno" a la música actual
L'obra de "El guardian entre el centeno" va tenir un gran impacte a la societat de l'època pels temes que tractava i per la forta crítica social que podem extreure d'ella, però a més a més també ha estat font d'inspiració dins del panorama musical actual. Així doncs, veiem que dins de l'àlbum "Chinese Democracy" del grup Guns N'Roses hi ha una cançó anomenada igual que el títol original de l'obra, és a dir, The catcher in the rye.
Un altre grup que també s'ha vist influenciat per l'obra de Salinger és Green Day, ja que el cantant i compositor del grup Billie Joe Armstrong va escriure la cançó "Who wrote Holden Caulfield?" per l'album "Kerplunk!" basant-se en la percepció que ell mateix es feia del protagonista de El guardian entre el centeno. Ell mateix cantant explica que la canço parla sobre oblidar el que anaves a dir. Sobre intentar motivar-te a fer alguna cosa perquè els adults et diuen que has de motivar-te. Però llavors et frustres i tot i que penses que hauries de fer alguna cosa acabes sense fer res.
Treball "El viento en los sauces"
Ficha técnica
Obra: El viento en los sauces
Autor: Kenneth Grahame
Traductor: Juan Antonio Santos
Ilustrador: Ernest H. Shepard y Arthur Rackham
Editorial: Valdemar
1.- Transcribe tres descripciones diferentes del río. Haz constar la página
“Pensó que su felicidad estaba colmada cuando, deambulando de un lado a otro sin rumbo fijo, se encontró de pronto en la orilla de un río en plena crecida. Jamás en su vida había visto un río: aquel animal brillante, sinuoso y corpulento que corría persiguiendo y riendo, agarrando cosas con un gorgoteo y soltándolas con una carcajada, para volver a arrojarse sobre nuevos compañeros de juego que conseguían zafarse con un meneo y volvían a caer presos de la corriente. Todo eran temblores y sacudidas, brillos, chispas y destellos, susurros y remolinos, murmullos y borboteos.” (pág. 22)
“Para mí es un hermano y una hermana, y tías, y compañía, y comida y bebida, y (naturalmente) limpieza. Es mi mundo, y no quiero ningún otro. Lo que no tiene no merece la pena tenerlo, y lo que no sabe no merece la pena saberlo. ¡Señor! ¡Lo bien que nos lo hemos pasado juntos! Ya sea en invierno como en verano, en primavera como en otoño, siempre es divertido y emocionante. Cuando irrumpe la crecida en febrero, y mis sótanos y bodegas rebosan de bebida que no me sirve de nada, y el agua marrón llega hasta la ventana de mi mejor dormitorio; o cuando se retira y deja al descubierto retazos de barro que huelen a bizcocho…” (pág. 29)
“Era una mañana radiante de principios de verano; el río había recobrado sus orillas frondosas y el ritmo acostumbrado de su caudal, y el sol caliente parecía atraer hacía sí todo lo verde y espeso y puntiagudo, sacándolo de la tierra como si tirara de hilos.” (pág. 137)
2.-Justifica en 5 rallas por qué este libro lleva por título: “El viento en los sauces”.
En el capítulo “El flautista en el umbral del alba” el Ratón y el Topo se encuentran con el dios Pan, que representa la poderosa fuerza de la Naturaleza, y ayuda a los animales a encontrar una nutria perdida guiándoles hasta ella gracias a la música de su flauta sonando entre los sauces del bosque. Esta música se refiere al viento que hay entre los sauces.
3.- ¿Qué relación hay entre el capítulo “El flautista en el umbral del alba” y el primer álbum del grupo Pink Floyd?
Entre el título del primer trabajo del grupo Pink Floyd llamado The Piper at the Gates of Dawn y el séptimo capítulo de El viento en los sauces existe una relación que podría ser totalmente casual, pero que no es así. El líder del grupo inglés, Syd Barrett, decidió que El flautista en el umbral del alba fuese el nombre de su primer álbum ya que desde muy joven, cuando leyó el libro, éste se convirtió en su libro de cabecera.
Obra: El viento en los sauces
Autor: Kenneth Grahame
Traductor: Juan Antonio Santos
Ilustrador: Ernest H. Shepard y Arthur Rackham
Editorial: Valdemar
1.- Transcribe tres descripciones diferentes del río. Haz constar la página
“Pensó que su felicidad estaba colmada cuando, deambulando de un lado a otro sin rumbo fijo, se encontró de pronto en la orilla de un río en plena crecida. Jamás en su vida había visto un río: aquel animal brillante, sinuoso y corpulento que corría persiguiendo y riendo, agarrando cosas con un gorgoteo y soltándolas con una carcajada, para volver a arrojarse sobre nuevos compañeros de juego que conseguían zafarse con un meneo y volvían a caer presos de la corriente. Todo eran temblores y sacudidas, brillos, chispas y destellos, susurros y remolinos, murmullos y borboteos.” (pág. 22)
“Para mí es un hermano y una hermana, y tías, y compañía, y comida y bebida, y (naturalmente) limpieza. Es mi mundo, y no quiero ningún otro. Lo que no tiene no merece la pena tenerlo, y lo que no sabe no merece la pena saberlo. ¡Señor! ¡Lo bien que nos lo hemos pasado juntos! Ya sea en invierno como en verano, en primavera como en otoño, siempre es divertido y emocionante. Cuando irrumpe la crecida en febrero, y mis sótanos y bodegas rebosan de bebida que no me sirve de nada, y el agua marrón llega hasta la ventana de mi mejor dormitorio; o cuando se retira y deja al descubierto retazos de barro que huelen a bizcocho…” (pág. 29)
“Era una mañana radiante de principios de verano; el río había recobrado sus orillas frondosas y el ritmo acostumbrado de su caudal, y el sol caliente parecía atraer hacía sí todo lo verde y espeso y puntiagudo, sacándolo de la tierra como si tirara de hilos.” (pág. 137)
2.-Justifica en 5 rallas por qué este libro lleva por título: “El viento en los sauces”.
En el capítulo “El flautista en el umbral del alba” el Ratón y el Topo se encuentran con el dios Pan, que representa la poderosa fuerza de la Naturaleza, y ayuda a los animales a encontrar una nutria perdida guiándoles hasta ella gracias a la música de su flauta sonando entre los sauces del bosque. Esta música se refiere al viento que hay entre los sauces.
3.- ¿Qué relación hay entre el capítulo “El flautista en el umbral del alba” y el primer álbum del grupo Pink Floyd?
Entre el título del primer trabajo del grupo Pink Floyd llamado The Piper at the Gates of Dawn y el séptimo capítulo de El viento en los sauces existe una relación que podría ser totalmente casual, pero que no es así. El líder del grupo inglés, Syd Barrett, decidió que El flautista en el umbral del alba fuese el nombre de su primer álbum ya que desde muy joven, cuando leyó el libro, éste se convirtió en su libro de cabecera.
4.- Transcribe dos situaciones en que los personajes comen. Haz un comentario sobre lo que comen y la función que tiene en el libro.
“Pero le obedeció sin rechistar, igual que el Ratón, y no tardaron en juntar una fuente de dulce de guayaba, un pollo frío, un plato de lengua en fiambre apenas empezado, un pastel de frutas y una buen a cantidad de ensalada de langosta; y en la despensa de la antecocina encontraron una cesta de panecillos y grandes cantidades de queso, mantequilla y apio.” (pág. 298-299)
En esta situación los personajes comen para celebrar la victoria ante sus enemigos y así poder recobrar la energía que han gastado durante la lucha. Los protagonistas de la historia ven en una buena comida y en una charla agradable la mejor de sus diversiones.
“Inclinó un poco la olla, y un copioso torrente de estofado caliente y sustancioso se vertió gorgoteando en el plato. Era sin duda el estofado más suculento del mundo, pues estaba hecho con perdices, faisanes, pollos, liebres, conejos, pavos, pintadas y unas cuantas cosas más. El Sapo se puso en plato en el regazo, casi llorando de gozo y comió, comió y comió hasta hartarse, y cuando acabó pidió más, y luego más, y el gitano se lo sirvió sin rechistar.” (pág. 250)
La comida representa para el Sapo una gran alegría después de haber superado multitud de retos. Le proporciona la fuerza y las ganas de vivir necesarias para seguir con su aventura. Podemos ver como un simple estofado llena de satisfacción al Sapo ya que cuando el hambre aparece cualquier cosa, por muy sencilla que sea, nos sabe a gloría.
5. Escoge una de las imágenes que hay a continuación y busca en el libro los párrafos que “ilustran” la imagen.
“Le pareció que pasaban horas hasta que pudo atravesar el último patio, rechazando las insistentes invitaciones que le dirigían desde el último puesto de guardia y sorteando los brazos abiertos del último centinela, que suplicaba con fingida pasión un abrazo de despedida. Pero al fin oyó cerrarse a su espalda la verja de la puerta principal del castillo, sintió el aire fresco del mundo exterior su frente acalorada ¡y supo que estaba libre! Aturdido por la facilidad con que había llevado a cabo tan osada fuga, caminó rápidamente hacía las luces de la ciudad, sin la menor idea de lo que iba a hacer a continuación; sólo estaba seguro de una cosa, a saber: que debía alejarse lo antes posible de aquel vecindario donde la señora que se veía obligado a representar era un personaje tan conocido y popular.” (pág. 191-192)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)