El viento en los sauces, un dels millors llibres que he llegit aquest any. Amb aquest llibre, m'he emocionat, m'hi he sentit identificada, tot i que els protagonistes són animals; he pensat amb els meus amics; he rigut moltíssim amb les històries del "sapito" i sobretot he disfrutat amb les magnífiques i excel·lents descripcions que ens blinda l'autor.
Els protagonistes de la història ens fan una valuosa demostració del significat de l'amistat. Fins ara, els contes ens parlaven de la família, sobetot, però en aquest conte hi trobem l'amistat, un valor d'aquells que sempre es necessita.
A la història podem veure com a la vida hi ha de tot: xafarderies, cases boniques, cases petites, persones riques, persones pobres, veïns, gent que fa tonteries...però el que mai falta és un amic a qui escoltar, un amic amb qui parlar, un amic a qui acollir o donar de menjar, un amic a qui ensenyar a viure la vida i sobretot, sobretot, molt de temps per disfrutar de la natura i de les coses bones que ens porta la vida.
Un altre aspecte que he trobat molt interessant, és el sentiment de pertinença que tenen aquests animalons, que no es volen moure de la vora del riu, que no volen marxar a un lloc que pot ser millor, que s'ajuden entre ells i realment ens demostren una manera molt austera i divertida de viure la vida.
Per tot això i més, vull acabar amb aquesta cita de Demetrio de Falero:
"Un hermano puede no ser un amigo, pero un amigo será siempre un hermano."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada