El Màgic d'Oz

Títol: El Màgic d'Oz

Autor: L. Frank Baum

Editorial: La Galera

Traducció: Ramon Folch i Camarasa

Il·lustrador: Ignasi Blanch

Com són físicament i psicològicament les bruixes o fades del màgic d’oz?

A la història hi ha quatre bruixes: la malvada bruixa de l’Est, la bruixa del Nord, la malvada bruixa de l’Oest i la bruixa bona del Sud, la Glinda. La primera sensació que tenim al llegir el llibre és de por o respecte cap a les bruixes dolentes però, el fet de saber que n’hi ha dues de bones, tranquil·litza molt al lector. Al mateix temps, ja ens informa dels aspectes psicològics d’aquestes: n’hi ha de bones i de dolentes.

Pel que fa a les bruixes, l’autor ens en dóna les següents pistes:

La malvada bruixa de l’Est:
- “de sota mateix de la gran biga damunt la qual pesava la casa, sortien dos peus calçats amb unes sabates de plata molt punxegudes.” (p. 18)

- “Feia anys que tenia esclavitzats els mastegaires de nit i dia” (p. 19)

Amb aquesta informació arribem a la conclusió que era una bruixa molt malvada ja que tenia esclavitzats a tots els habitants del seu poble, els mastegaires, i que la Dorothy ha fet una bona acció matant-la.


La bruixa del Nord:
- “Barrets rodons acabats en una punxa d’un pam i mig, amb tot de picarols al voltant de l’ala que dringaven suaument que es movien. Capells en plecs des de les espatlles, una túnica tota esquitxada d’estrelletes que brillaven que brillaven al sol com diamants. Tenia tot d’arrugues a la cara, i els cabells gairebé blancs, i caminava una mica encarcarada.” (p. 16)

- “Jo sóc una bruixa bona i el meu poble m’estima. Només que no sóc tan poderosa com ho era la bruixa dolenta que governava aquí...” (p. 19)

- “Però ara que ja n’has matat una, només queda una bruixa dolenta en tot el país d’Oz: la que viu a l’oest.” (p. 20)

La bruixa de l’oest és una bona bruixa i, a més a més, la Dorothy l’hi ha caigut molt bé pel fet que ha matat a una de les seves rivals més temudes: la bruixa de l’est.

La malvada bruixa de l’Oest:
- “La malvada bruixa de l’oest només tenia un ull.” (p. 117)
- “Després va cridar una dotzena dels seus esclaus, que eren els Parpellols, i [...] els ordenà que sortissin al pas dels forasters i els destruïssin” (p. 121)

La bruixa de l’Oest és un personatge dolent, cruel, prepotent i egoïsta. Va ser difícil destruir-la però finalment la Dorothy ho aconseguí llançant-li una galleda d’aigua. Amb la mort d’aquest personatge, ja no queden més bruixes dolentes a la història.


La bruixa bona del Sud (Glinda):
- “la van trobar molt bonica i jove. Tenia els cabells de color vermell molt viu, i li queien en rínxols damunt les espatlles. Portava un vestit completament blanc; però els seus ulls eren blaus, i miraven la nena amb simpatia” (p. 205-206)

- “Glinda, la bona fada, baixà del seu tron de robins per donar a la nena una besada de comiat, i la Dorothy li donà les gràcies per totes les bondats que havia tingut per a ella i els seus amics.” (p. 210)
L’última bruixa és un exemple de generositat, ja que ha gastat els tres desitjos del capell en ajudar la Dorothy i els seus amics. Veiem doncs que, una vegada la Dorothy ha passat pel meravellós país d’Oz, aquest ha quedat en molt bones mans ja que ja no hi ha bruixes dolentes i que els seus amics són governadors d’aquells països que més els agradaven, per tant, el país ha quedat en bones mans.

Quin és el camí de les rajoles grogues?

Quan la Dorothy arriba al país d’Oz, ella i la seva casa es troben a la terra dels Mastegaires la qual es troba a l’Est del mapa del país d’Oz. Des d’allí, ha de seguir el camí de rajoles de color groc per anar cap a la ciutat de les Maragdes, que es troba al centre del país, a trobar el màgic d’Oz.
Una vegada es troben a la ciutat de les Maragdes, han d’anar cap a l’oest, on hi viuen els Parpellols, a trobar la bruixa dolenta.
Com que del castell de la malvada bruixa fins a la cuitat de les Maragdes no hi havia cap carretera ni camí, la Dorothy i els seus amics es van perdre i es varen desviar una mica cap al nord, però gràcies a l’ajuda dels micos alats, tornen cap al centre a la ciutat de les Maragdes.
Per finalitzar el seu emocionant viatge, la Dorothy ha d’anar a trobar a la Glinda, qui l’ajudarà a tornar a casa seva, aquesta bruixa viu al Sud del país d’Oz, al país dels Capgrossos i, abans d’arribar al seu castell passen pel trencadís país de porcellana.

Est – Centre – Oest – Nord/Oest – Centre – Sud

El camí de rajoles grogues és molt important durant tota la història, no ha estat pas fàcil de recòrrer i, pot ser una metàfora sobre el creixement personal, és a dir, el camí suggereix la vida, el camí cap a la realització personal i, com bé sabem, no és una cosa senzilla sinó que està plena d’entrebancs com les aventures que viu la nostra protagonista.

Com justifica el llibre aquesta frase: “S’ha d’educar sobre les relacions enlloc de fer-ho sobre objectes aïllats.”?

Personalment, crec que el més important del llibre és la relació que es crea entre els companys de viatge i la companyonia i la solidaritat que aquests demostren a l’hora de superar les aventures ja que cadascú treu lo millor de sí mateix i, sense algun d’ells, no haurien arribat a la fi del seu camí.

Al començament, els personatges no es coneixen de res i, si més no, s’ajuden entre ells, s’accepten com a companys de viatge sense preguntes ni prejudicis. Són aquests detalls els que ens demostren que no són persones aïllades sinó que són un grup, fins i tot ho podríem veure com una familia on tots es preocupen de tots.

Pel que fa a les mancances que aquests tenen, la història ens dóna una lliçó molt profitosa dels complexes que tenim fent-nos verue que cal acceptar-se a un mateix sense por i aprofitant el millor de cadascú.
Considero que el llibre és una reflexió moral molt important per afavorir l’autoestima i per realitzar-te plenament com a persona, tal i com va fer la Dorothy.

Anna Munt Santacruz