Autor: Kenneth Grahame
Editorial: Valdemar
Il·lustracions: Ernest H. Shepard i Arthur Rackham
Traducció: Juan Antonio Santos
1.- Transcriu tres descripcions diferents del riu. Fes constar la pàgina
“Jamás en su vida había visto un río: aquel animal brillante, sinuoso y corpulento que corría persiguiendo y riendo, agarrando cosas con un gorgoteo y soltándolas con una carcajada, para volver a arrojarse sobre nuevos compañeros de juego que conseguían zafarse con un meneo y volvían a caer presos de la corriente. Todo eran temblores y sacudidas, brillos, chispas y destellos, susurros y remolinos, murmullos y borboteos.” (pàg. 22)
“en medio del río, había una franja clara y estrecha donde se reflejaba débilmente el cielo, pero las sombras de las orillas, los arbustos y los árboles parecían tan densas sobre el agua como las propias orillas.” (pàg. 166)
“Para mí es un hermano y una hermana, y tías, y compañía, y comida y bebida, y (naturalmente) limpieza. Es mi mundo y no quiero ningún otro. Lo que no tiene no merece la pena tenerlo, y lo que no sabe no merece la pena saberlo. […] siempre es divertido y emocionante. Cuando irrumpe la crecida en febrero, y mis sótanos y bodegas rebosan de bebida que no me sirve de nada, y el agua marrón llega hasta la ventana de mi mejor dormitorio…” (pàg. 29)
Les descripcions són diferents punts de vista dels animals. La primera és del Topo la primera vegada que veu un riu i el compara amb un animal. La tercera és del ratón de agua on es mostra la gran estima que aquest té pel riu.El riu, en aquesta història, penso que és el símbol d’allò conegut, segur, al contrari de l’ampli món que hi ha més enllà. Al mateix temps, es tracta d’un espai important a l’obra que simbolitza la llar dels animals.
“Jamás en su vida había visto un río: aquel animal brillante, sinuoso y corpulento que corría persiguiendo y riendo, agarrando cosas con un gorgoteo y soltándolas con una carcajada, para volver a arrojarse sobre nuevos compañeros de juego que conseguían zafarse con un meneo y volvían a caer presos de la corriente. Todo eran temblores y sacudidas, brillos, chispas y destellos, susurros y remolinos, murmullos y borboteos.” (pàg. 22)
“en medio del río, había una franja clara y estrecha donde se reflejaba débilmente el cielo, pero las sombras de las orillas, los arbustos y los árboles parecían tan densas sobre el agua como las propias orillas.” (pàg. 166)
“Para mí es un hermano y una hermana, y tías, y compañía, y comida y bebida, y (naturalmente) limpieza. Es mi mundo y no quiero ningún otro. Lo que no tiene no merece la pena tenerlo, y lo que no sabe no merece la pena saberlo. […] siempre es divertido y emocionante. Cuando irrumpe la crecida en febrero, y mis sótanos y bodegas rebosan de bebida que no me sirve de nada, y el agua marrón llega hasta la ventana de mi mejor dormitorio…” (pàg. 29)
Les descripcions són diferents punts de vista dels animals. La primera és del Topo la primera vegada que veu un riu i el compara amb un animal. La tercera és del ratón de agua on es mostra la gran estima que aquest té pel riu.El riu, en aquesta història, penso que és el símbol d’allò conegut, segur, al contrari de l’ampli món que hi ha més enllà. Al mateix temps, es tracta d’un espai important a l’obra que simbolitza la llar dels animals.
2.-Justifica en 5 ratlles per què aquest llibre porta per títol: “El viento en los sauces”
El llibre es titula així perquè quan el Topo i el Ratón de agua van a buscar al fill de la Llúdria, senten una música celestial que es forma a través del vent que passa entre els salzes. Aquesta música els guia com el cant de les sirenes guia als mariners. Aquesta música prové d’una flauta (instrument de vent) que ja apareix en altres obres com ara: el flautista de Hamelín, Peter Pan, etc. La música els porta a descobrir el camí correcte.
3.- Quina relació hi ha entre el capítol “El flautista en el umbral del alba” i el primer àlbum del grup Pink Floyd
El flautista en el umbral del alba (The Piper at the Gates of Dawn) és el títol del primer àlbum del grup Pink Floyd. Aquest àlbum es caracteritza per tenir lletres poètiques i una barreja de música molt bona amb efectes d’eco i l’ús de teclats electrònics, entre altres.
Una vegada escoltades algunes de les seves cançons, me n’he donat compte de que són temes molt poètics i que em recorden bastant al llibre ja que quan l’autor fa alguna descripció del soroll de l’aigua...es com si l’escoltessis. I, sobretot, recorda a la música que guia al ratolí i al talp.
El flautista en el umbral del alba (The Piper at the Gates of Dawn) és el títol del primer àlbum del grup Pink Floyd. Aquest àlbum es caracteritza per tenir lletres poètiques i una barreja de música molt bona amb efectes d’eco i l’ús de teclats electrònics, entre altres.
Una vegada escoltades algunes de les seves cançons, me n’he donat compte de que són temes molt poètics i que em recorden bastant al llibre ja que quan l’autor fa alguna descripció del soroll de l’aigua...es com si l’escoltessis. I, sobretot, recorda a la música que guia al ratolí i al talp.
4.- Transcriu dues situacions en que els personatges mengen. Fes un comentari sobre el que mengen i la funció que té en el llibre.
“El resultado de sus pesquisas no fue muy deprimente que digamos, aunque desde luego podría haber sido mejor: una lata de sardinas, una caja de galletas casi llena y una salchicha alemana envuelta en papel de plata.” (pàg. 126)
“Una vez allí sacó su cesta de la merienda y preparó una comida sencilla, en la que, recordando el origen y los gustos del forastero, tuvo el detalle de incluir una larga barra de pan francés, una salchicha que olía de lejos a ajo, un trozo de queso que cantaba de tan curado como estaba, y una botella de largo gollete recubierta de rafia, que contenía rayos de sol condensados, cosechados y embotellados en lejanas colinas del sur.” (pàg. 225)
Els personatges mengen com els humans, aliments bàsics com pa, formatge, carn, etc. i beuen ratafia, cava… El menjar té diverses funcions en el llibre: demostrar que els animals, com els humans, necessiten menjar més d’una vegada al dia (esmorzar, dinar, sopar); fer del menjar una festa, és a dir, quan es celebra quelcom el menjar és de més qualitat i abundant; el menjar com a símbol de companyonia, és a dir, mitjançant el menjar es fan amistats (com el ratolí d’aigua amb el foraster).
“El resultado de sus pesquisas no fue muy deprimente que digamos, aunque desde luego podría haber sido mejor: una lata de sardinas, una caja de galletas casi llena y una salchicha alemana envuelta en papel de plata.” (pàg. 126)
“Una vez allí sacó su cesta de la merienda y preparó una comida sencilla, en la que, recordando el origen y los gustos del forastero, tuvo el detalle de incluir una larga barra de pan francés, una salchicha que olía de lejos a ajo, un trozo de queso que cantaba de tan curado como estaba, y una botella de largo gollete recubierta de rafia, que contenía rayos de sol condensados, cosechados y embotellados en lejanas colinas del sur.” (pàg. 225)
Els personatges mengen com els humans, aliments bàsics com pa, formatge, carn, etc. i beuen ratafia, cava… El menjar té diverses funcions en el llibre: demostrar que els animals, com els humans, necessiten menjar més d’una vegada al dia (esmorzar, dinar, sopar); fer del menjar una festa, és a dir, quan es celebra quelcom el menjar és de més qualitat i abundant; el menjar com a símbol de companyonia, és a dir, mitjançant el menjar es fan amistats (com el ratolí d’aigua amb el foraster).
5. Tria una de les imatges que hi ha a continuació i busca en el llibre els paràgrafs que “il·lustren” la imatge.
(La imatge la que estan els dos sentats al foc)
“Cuando llegaron a casa el Ratón encendió un buen fuego en la chimenea del salón, instaló al Topo en un sillón delante de él, después de traerle una bata y unas zapatillas, y estuvo contándole historias del río hasta la hora de la cena.” (pàg. 41)
“eran historias muy emocionantes para un animal, como el Topo, que había vivido siempre bajo tierra. Historias sobre presas, y crecidas repentinas, y lucios saltarines, y barcos de vapor que arrojaban botellas...” (pàg. 41)
L’escena succeeix al primer capítol on, el Topo, queda molt sorprès sobre aquest nou món que li explica el ratolí: un món a la vora del riu, ple d’aventures i mil històries per explicar.
És el principi d’una nova vida pel Topo ja que se’n va a viure amb el seu nou amic, el Ratón de Agua.
“Cuando llegaron a casa el Ratón encendió un buen fuego en la chimenea del salón, instaló al Topo en un sillón delante de él, después de traerle una bata y unas zapatillas, y estuvo contándole historias del río hasta la hora de la cena.” (pàg. 41)
“eran historias muy emocionantes para un animal, como el Topo, que había vivido siempre bajo tierra. Historias sobre presas, y crecidas repentinas, y lucios saltarines, y barcos de vapor que arrojaban botellas...” (pàg. 41)
L’escena succeeix al primer capítol on, el Topo, queda molt sorprès sobre aquest nou món que li explica el ratolí: un món a la vora del riu, ple d’aventures i mil històries per explicar.
És el principi d’una nova vida pel Topo ja que se’n va a viure amb el seu nou amic, el Ratón de Agua.
Anna Munt Santacruz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada